domingo, 25 de febrero de 2007

Suspès

El Pd40 em preguntava al post anterior com havia anat el meu concert i el sopar, bueno preguntar-ho ho ha preguntat al xat que al comentari em desitjava que anés bé.
Doncs mira, me l'han suspès! xD
Però estic acostumada perquè sempre em passa als concert del meu estimat Gerard Quintana. Gerard si entrés a aquest bloc que ho sapigues. Sempre em passa algo quan he d'anar als teus concerts, jo t'admiro molt molt i tinc moltes moltes ganes de sentir-te cantar i recitar en directe però cada cop... m'aburreixo més dels impediments que tinc xD que ho veig més impossible vamos i mira que en tinc ganes, creute-ho. Moltes. Però et fas tan car de veure! i jo sempre tinc algun fallo quan fas concerts!
El primer concert que vaig voler anar a veure del meu Gerard va ser un de la plataforma anti-transvasament (recordeu, jo sóc de l'Ebre! xD) que van portar als Sopa de Cabra. Per aquella època jo era un moquet (és a dir, una niñata) i la mama no em deixava sorti gaire així que no em va deixar anar.
Déspres, Sopa és va dissoldre i el Gerard va començar a cantar en solitari. I a mi, aquell disc ja em va enamorar. I vaig tenir la sort de que va venir a Tortosa a presentar-lo, però la mama quan vol és dura i em va castigar perquè em va tocar repetir curs i em va doldre eh? Molt!
Més tard, va fer un disc molt bo molt bo recitant poesia i cantant-la que me'l va regalar un amic meu pel cumple i jo tota contenta! Però per aquella època estava a Tortosa i no va venir més de gira per aquí (cosa que no m'estranya) però jo em vaig comprar un dvd on feia un concert i me'l posava sempre.

Llavors anava mirant quan feia concerts i me'n vaig assaventar del CAS! I jo tota emocionada! PErò no em va agradar el concert que va fer. I ara que tornava a fer el del meu dvd! El que tan m va agradar! Va i el Joel Joan es posa malalt!!! I m'aplacen el concert!!! I jo tota rabiosa! Que espero que tindra temps de posar-se bo pq fins al mes que ve no el tornen a fer. Joel, m'has baixat punts. Només dic això que no et vull fer quedar malament! xD

Pel que queda de cap de setmana que sapigueu que ha estat tot molt molt molt bé i només dir-vos que al Davidet li ha agradat un mun el meu pastís.


jueves, 22 de febrero de 2007

Sorpresa, sopresa!

Primer de tot, us heu fixat que últimament hem dona per escriure els títuls del post 2 cops? xD

Bé, doncs que avui ve el meu Davidet perquè té que anar a Tarragona a portar uns papers i que després ja vindrà cap aquí. Perquè el dilluns és el seu cumple i així el celebrem els dos. I també perquè estic malalteta i així em cuida, que ell és molt bon nen i vol que em posi bona que demà tenim que anar al BarnaSants perquè demà toca el Gerard Quintana i a mi el Gerard m'agrada molt molt molt molt i me'l vaig perdre una vegada que va venir a Tortosa perquè la mama em va castigar (nosé pq dic aquestes coses xDDD), però que ja fa molt d'això, eh?
Bueno en realitat a Tortosa me l'he perdut 2 cops. I a Barna un, però em volia esperar a ver-lo al CAS amb el Davidet i em vaig decepcionar perquè no era el Gerard que jo volia, era el Gerard ex-cantant de Sopa, que tb està molt bé que recordi Sopa, però la gent no li seguia l'estil d'ara tan seu. Tan mmmmm... tan pur :P
Doncs això, que demà el Davidet i jo anirem a BarnaSants a veure al Gerard Quintana amb el Joel Joan i estic encantadissima de poder-hi anar per fi!!!

Ah! Això anava a dir que se m'oblidava!
Jo tenia la il·lusió de trobar-me al Gerard per Bcn perquè tothom se'l troba i tots els meus amics se l'han trobat i jo no! Mai! No sabeu la ràbia que em feia!!
I un dia anava jo pel carrer tota parrosa i veig un tio que em sonava molt... i jo pensant "qui és?" "de què el conec?" i vaig i quan ja me l'havia crusat em surt "el Gerard!!!" i jo merda merda! Si ho sóc de parrosa! Quina ràbia!! I llavors el vaig seguir una estona per l'altra vorera per a veure si era ell de veritat i sisi! Que ja estic contenta vamos! xD

I això, que avui tinc molta feina encara, que he d'arreglar la casa (que està feta una merda pq hi ha una que només embruta...) i acabar de preparar 4 cosetes per fer-li una sorpresa sorpresa!
Que li he preparat un pastis amb lacasitos i un sopar currat currat! Que espero que li agradi perquè me n'he matat d'hores a la cuina! Semblo una dona d'aquelles d'abans que es passen el dia cuinant i netejant per a quan arribi el seu marit xDDDDDDDDDDD
No!!! Que jo no vull ser aixís!!

Nois i noies, blocaires i internautes, tan de medicament, xarops, espirines, mel i mocs crec que m'han afectat al cervell que ara m'ha vingut un subidón que bueno! xDDD


lunes, 19 de febrero de 2007

Hola Hola!

Després de dos setmanes de tancar el bloc he tornat! xD
Una que no es pot deixar el vici... però en part també es culpa de vosaltres (Daggio, Pd40, Mireia) i no el Az que no em va animar pq sabia que tornaria i per culpa d'ell no volia tornar a obrir xDDD

Bueno doncs que aquests 12 dies m'han passat moltes coses com sempre i com aquest és un post de benvinguda (però per mi que vosaltres ja estàveu aquí i era jo l'ha que me n'havia anat xD) doncs que us deixarè triar el següent post, però només pel títul, la història ja la sabreu ;P

Segueixo amb la Yrun de sempre, ara amb un mini-post (estrany en mi xD) i amb nous personatges! xD

(com em venc... kin spam mes guarro xD)

Aquí van els posts:
- Perfils
- Amores que matan
- Descobriments encantadors
- Sorpresa, sorpresa!
- Rampells alucinants
- La meva quedada amb el Dagigi
- Carnaval, carnaval!
- Un concert, que sempre va bé!
- Cagada pel msn xD

Ja veieu, al final he tornat renovada!

Ens llegim ;)

miércoles, 7 de febrero de 2007

Song to say goodbye

You are one of God's mistakes,
You crying, tragic waste of skin,
I'm well aware of how it aches ,
And you still won't let me in.
Now I'm breaking down your door,
To try and save your swollen face ,
Though I don't like you anymore,
You lying, trying waste of space..

Before our innocence was lost,
You were always one of those ,
Blessed with lucky sevens ,
And the voice that made me cry .
My Oh My.

You were mother nature's son ,
Someone to whom I could relate ,
Your needle and your damage done,
Remains a sorted twist of fate.
Now I'm trying to wake you up ,
To pull you from the liquid sky ,
Coz if I don't we'll both end up ,
With just your song to say goodbye.
My Oh My.

A song to say goodbye,
A song to say goodbye ,
A song to say...

Before our innocence was lost,
You were always one of those,
Blessed with lucky sevens,
And the voice that made me cry.

It's a song to say goodbye.


lunes, 5 de febrero de 2007

Parèntesi

M'estic aborrint del bloc. No sé perquè però ja no tinc ganes de escriure res i el que escric són ximpleries... Així potser que descansi una estona.

Renovar-se o morir...

jueves, 1 de febrero de 2007

Somni Parra

Ahir o abans d'ahir vaig tenir un somni molt mol surrealista. El d'avui també, però no tan com el de la Candela(que per cert Candela, t'he de mirar lu del somni, ja t'enviaré un correu que ara em fa pal xD).
Primer de tot, per entendre el somni heu de clicar aquí xD.
I us preguntareu per què un mapa de Tortosa, què no té sentit això. Doncs mireu, el meu somni menys xD
Somiant he fusionat 3 ciutats de la meva vida, però el somni, tot s'ha de dir que era una mica traumant. Aquí va:

Jo acabava d'arribar a Barcelona, estava a l'avinguda Madrid i estava buscant el meu carrer i no el trobava! I pensava que clar, això era culpa d'haver-me quedat tans dies a Tortosa i ara ja no sabia on estava res... Havia perdut casa meva!!
Doncs total que començo a caminar avinguda Madrid amunt i em trobo amb Roquetes!! (un poblet prop de Tortosa, mireu el mapa que per això l'he enllaçat! xD), llavors em rallo perquè dedueixo (i això és el més fort, dedueixo! xD) que m'he passat i que el pis està a l'altra banda de l'avinguda, així que faig mitja volta i vaig em busca del meu pis; i què pasa. Doncs que hem trobo a Tortosa, a la pujada del pont (com si hagues tornat de Roquetes i hagues tornat a entrar a Tortosa, el mapa per guiar-vos xD).
Total que hem rallo i molt. Així que decideixo fer el recorregut per l'avinguda Madrid amb bicicleta, hem torno a trobar amb el pont, llavors descobreixo que la meva bici porta rodetes, com la dels nens petits, però que és de la meva mida, no de cap nen i veig que es la meva bici de quan era petita.
Al arribar al pont giro a l'esquerra (que hi ha un carrer com per torna del lloc on he vingut sabeu?) i llavors es quan arribo al carrer del pis. I així de contenta, arribant a caseta és quan em desperto xD

He buscat al meu llibre de somnis, però no he pogut trobar res, ni bicicleta amb rodetes, ni fusionar les 3 ciutats ni res... Jo x mi es que tinc mala memòria i el subconcient ja m'avisa! xD