L'Odalisca

Hi havien nits en què ella no podia dormir. No sabia ben bé si era pel té o el cafè o, si per algun neguit se l'hi desvetllaven els somnis. Hi havia cops en què quan la nit es feia tan llarga s'imaginava la música d'un citar, només per dormir. S'imaginava la melodia. Després la somiava. El citar. El somni. La música. Era somiada? Era recordada? No se la treia del cap. La música la despullava. Volia no dormir per pensar, tornar a imaginar-se el seu citar. La melodia. Era somiada o recordada? La nit. El neguit. La fina línia que separa el real de l'imaginari. El somni. La melodia. La melancolia del seu citar de la nit. No voler dormir. No voler dormir. Tornar-se a reinventar la música. Desvetllar-se per la melodia. Somiar desperta la seva nit...

Al final és va rendir al seu somni.

Idees a l'atzar

Feia temps que no tocava el meu diccionari català-castellà (sí, tenia els meus dubtes sobre l'atzar, efectivament s'escrivia així). Vosaltres no sé si ho sabeu però jo sóc una gran amant dels diccionaris, sembla mentida no?

De totes formes el que més "rancúnia" em fa és aquest mateix de català-castellà que és marró-blanquinós del pas del temps i que segurament té més anys que jo.
En canvi, el meu diccionari per excel·lència és el de sinònims i antònims!! Oh oh oh! M'encanta extendre el meu vocabulari i trobar aquella paraula adequada que sempre tinc a la punteta de la llengua però no em surt! I és que el tinc forradet i tot! Jajaja!

Seguim amb les idees... m'encanta ser profe! No m'ho pensava, no m'ho esperava, tot al contrari jo era aquella persona a qui no li agradaven els nens (bé, tampoc m'agraden ara, no cal passar-se...) però he trobat una de les meves vocacions (perquè no crec que sigui aquesta...). Les meves primeres classes van anar de maravella, jo pensava que seria una lluita constant amb els nenes de 15 anys però vaig saber sortir-me'n bé i van sortir les classes més o menys rodades, la qual cosa em va emocionar molt. I més explicant el que a mi més m'agrada.

A partir d'aquí m'he adonat que sóc una tastaolletes en el que el treball es refereix. I és que m'encanta probar de tot i treballar de tot. L'experiència és un grau diuen!

I tot això són petites coses que he anat descobrint poc a poc en aquest "petit temps de reflexió" que ha servit per coneixem una miqueta millor i sorpendrem una miqueta més sobre mi mateixa amb els meus límits i les meves metes. I com sempre, reafirmar-me :)

Últimament no era jo, era una capseta de Núria, però poc a poc es torna a obrir. Crec que si!

Qui sap!

Amb la meva nova cartera del Jim Morrison plena d'apunts i fitxes, tremolant de fred, mig atabalada i sense banda sonora (se m'ha borrat tota la música del pc! Arggh!) la nova Yrun-punkY es prepara per ser profe per primer cop a la seva vida, bé, dieu-li "profe", dieu-li "guia", o dieu-li simplement "novata" xD

Seh seh seh, demà m'enfrontaré contra 28 nens en plena adolescència, amb els seus grans, i les seves hormones i els seus quinze anyets ni més ni menys.

Preparada per ser profe? No-se-si-m'en-sortiré-amb-uns-nens-tant-crescudets! A més que a mi mai m'han fet gaire gràcia els menors, però de tot s'aprén! (si!) I em fa especial il·lusió probar una cosa nova i, potser pillar-li el gust, i saber que si ho probo potser m'agrada i, si m'agrada, potser m'hi dedico!

Qui sap :)