Records ben plens de colors ben vius

De fotos mentals

2009-11-02T23:09:00.002Z

Tinc un moment al cap, un d'aquells que marquen però que no tenen importància, i tampoc són d'aquells sentimentals, ni dels que tenen res d'especial. Simplement és un moment de moments. I nose perquè, però em va marcar, no diria calar perquè no em va tocar fons. Però sí que me'n recordo.

Avui aquell moment de moments s'ha superposat damun d'un altre. D'un altre moment de moments sense importància, lligat de la mà d'aquell moment ú, però del que no té res a veure amb l'altre.

I aquell moment de moments dos l'ha acompanyat una cançó, una d'aquelles que tampoc té res a veure amb l'ú ni amb el dos però que hi pega.

Un.dos.Tres.

2009-06-27T14:40:00.002+01:00

Millor callar per no dir res

el Silenci.

L'altre dia em vaig enfadar amb la tele

2009-06-12T09:20:00.000+01:00

Si! i molt molt molt! I no perquè no anés, o pel tdt, o perquè em cancelessin un programa, o féssin anuncis, no. Va molt més enllà de tot això.

I em vaig enfadar per una cosa que ja l'hauria de tenir assumida, jo, que sóc la primera de promoure el discursset!

Em vaig enfadar amb la tele perquè sense donar-me'n conte, em van colar un estereotip, jo, que ja els tindria que tenir tots més clars i estudiats que menys!

I jo emocionada me'l vaig creure quan de sobte... pam! Me n'adono que me la colen!! I no ho sabeu prou prou prou com em vaig enfadar, però casi amb crits i tot.

A vegades no veus la mateixa pedra de sempre i tropesses.

2009-03-23T19:02:00.002Z

Amb aquest solet i caloreta i entre xerrades i estacions no puc evitar recordar "els anys 80"

A cada u la primavera li pega diferent, a mi em posa tonta tonta, però deu ser per la cançó, o per les xerrades.

Ais!

Els secrets de diumenge

2009-03-22T23:20:00.002Z

I es que els diumenges tenen un no-se-què que els fa tan especials i encantadors, com monòtons i eterns.

Són els secrets que fa que quan no el pots viure, disfracis un altre dia d'ell i fingir això, que és diumenge.

Secrets del món: la vida

2009-03-18T23:18:00.002Z

Dels secrets millor guardats del món, aquest era el que menys. Encara que ells creien que era exclusiu, de l'un per l'altre.

Sabien escriure. Tenien paraules. Tenien mirades: tenien la vida. I pensareu que era una bogeria guardar com un secret la vida però quans envejosos haguèssin matat tenint al seu domini paraules perdudes o mirades mortes, per qualsevol alè.

Quina ximpleria seria guardar una rialla espontànea si després no la recordèssin amb un somriure?

Descobrint a Benjamin Buttom

2009-02-08T22:53:00.002Z

O en el meu cas Max Tivoli.

I si, jo el coneixia. No en persona, es clar, però fa 4 anys que el vaig buscar desesperadament. Al final, com per casualitat, el vaig trobar un dia, al fnac. Quan ja ningú el recordava, perquè com tots sabeu (els qui heu vist la peli) és un petit rodamon de mil identitats.

Jo, com moltes altres dones al llarg de la seva misteriosa vida, em vaig enamorar d'ell, i no per la seva petita diferència, ni per la seva bona planta, sinó per les seves paraules "cada un de nosaltres som l'amor de la vida d'un altra persona" escrivia al seu petit i timid diari. Si, a mi me'l va deixar llegir. Llàstima que a la pel·licula no inclueixin aquesta gran frase.

I quan ja el tenia oblidat, aquell amic meu i el seu diari, un dia em van xiuxiuejar que tornaria. I el vaig tornar a reempendre amb tantes ganes. Però es va avançar i no el vaig poder acabar.

Igualment l'he anat a veure. Recordant tota la seva (i la meva) petita però gran història.

Retallets de coses!

2009-02-03T23:27:00.002Z

I dic retallets per la meva llista taaaaaaaan llarga e interminable coses que sempre sempre em deixo o a mitjes o per fer.

Que si els 43 llibres que tinc per llegir i només en tinc 3 de començats (per què els començo tots alhora?!), que si em vull posar al dia amb les meves classes i m'he de mirar més com fer les activitats, que si que ara que tinc la guitarra no l'he tret de la funda (aix...), que em vull escoltar un parell o tres de disc que tinc baixats per poder fer un super-cd (però res...), que ara m'he comprat un llibre de cuina i no tinc temps per fer el menú de diumenge que vaig idear aquell dia, que no tinc temps d'anar al inem, no, no tinc temps d'ordenar-me els llibres (si només en tingués un parell...). I no tinc temps de mirar-me aquelles dos pelis que m'acabo de baixar, ni les sèries que tinc aquí a sobre la taula per qualsevol moment lliure, ni de cosir-me els botons de la camisa, ni despintar-me les ungles... Res de res!

I llavors és quan arriba la tarda i nose què fer, ni on anar, i sempre em surten imprevistos d'anar a buscar això i allò que necessito ja! I que no sé com m'ho faig per ocupar-me tots els dies en què "no tinc res" però que sempre tinc coses i em deixo aparcats tots aquests retallets que es van amontonant a la meva habitació que ja sembla una lleonera i quan és de nit i em recordo de tot, m'he tornat a enganxar al mal vici d'escriure al bloc!

ALTS-baixos...

2009-02-01T02:40:00.003Z

... d'una tarda plujosa.

Forçar-se a quedar amb la teva "vàlvula d'escape" sabent que tens moltes ganes de veure-la però que la monotonia i la caixeta et mata. Ja no saps que dir per molt temps que no t'hagis vist, sempre es mentida, però sempre penses el mateix.... La mandra de les tardes plujoses.

Fer-se confessions. Si. Sempre. Que si et tornes "arisca" que si-ara-surto-o-ara-m'amago-dins-la-capseta-perquè-no-em-decideixo. Qüestions "insuportables". Enigmes vitals. Tot es redueix a tonteries varies que un cop dites et fan vergonya i tot del terribles que se't feien d'aguantar.

Cerveses amb regust de records d'anècdotes passades i sentiments compartits extrapolant situacions. Tot s'empassa amb un glop de cervesa. Uff! Ara ve el baixón... Glup! Ara toca riure!

I després del moment seriós i d'explaiar-te amb les teves tonteries toca sentir l'aire fresc de poble i les gotes de pluja fredisisisisimes. Per fi ens hem alliberat!

Ara toca arrancar el cotxe i fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu! Festa!

Un altre dia per nosaltres, trobant a faltar tots els altres dies.

L'Odalisca

2009-01-30T00:28:00.004Z

Hi havien nits en què ella no podia dormir. No sabia ben bé si era pel té o el cafè o, si per algun neguit se l'hi desvetllaven els somnis. Hi havia cops en què quan la nit es feia tan llarga s'imaginava la música d'un citar, només per dormir. S'imaginava la melodia. Després la somiava. El citar. El somni. La música. Era somiada? Era recordada? No se la treia del cap. La música la despullava. Volia no dormir per pensar, tornar a imaginar-se el seu citar. La melodia. Era somiada o recordada? La nit. El neguit. La fina línia que separa el real de l'imaginari. El somni. La melodia. La melancolia del seu citar de la nit. No voler dormir. No voler dormir. Tornar-se a reinventar la música. Desvetllar-se per la melodia. Somiar desperta la seva nit...

Al final és va rendir al seu somni.

Idees a l'atzar

2009-01-28T09:55:00.002Z

Feia temps que no tocava el meu diccionari català-castellà (sí, tenia els meus dubtes sobre l'atzar, efectivament s'escrivia així). Vosaltres no sé si ho sabeu però jo sóc una gran amant dels diccionaris, sembla mentida no?

De totes formes el que més "rancúnia" em fa és aquest mateix de català-castellà que és marró-blanquinós del pas del temps i que segurament té més anys que jo.
En canvi, el meu diccionari per excel·lència és el de sinònims i antònims!! Oh oh oh! M'encanta extendre el meu vocabulari i trobar aquella paraula adequada que sempre tinc a la punteta de la llengua però no em surt! I és que el tinc forradet i tot! Jajaja!

Seguim amb les idees... m'encanta ser profe! No m'ho pensava, no m'ho esperava, tot al contrari jo era aquella persona a qui no li agradaven els nens (bé, tampoc m'agraden ara, no cal passar-se...) però he trobat una de les meves vocacions (perquè no crec que sigui aquesta...). Les meves primeres classes van anar de maravella, jo pensava que seria una lluita constant amb els nenes de 15 anys però vaig saber sortir-me'n bé i van sortir les classes més o menys rodades, la qual cosa em va emocionar molt. I més explicant el que a mi més m'agrada.

A partir d'aquí m'he adonat que sóc una tastaolletes en el que el treball es refereix. I és que m'encanta probar de tot i treballar de tot. L'experiència és un grau diuen!

I tot això són petites coses que he anat descobrint poc a poc en aquest "petit temps de reflexió" que ha servit per coneixem una miqueta millor i sorpendrem una miqueta més sobre mi mateixa amb els meus límits i les meves metes. I com sempre, reafirmar-me :)

Últimament no era jo, era una capseta de Núria, però poc a poc es torna a obrir. Crec que si!

Qui sap!

2009-01-12T22:31:00.003Z

Amb la meva nova cartera del Jim Morrison plena d'apunts i fitxes, tremolant de fred, mig atabalada i sense banda sonora (se m'ha borrat tota la música del pc! Arggh!) la nova Yrun-punkY es prepara per ser profe per primer cop a la seva vida, bé, dieu-li "profe", dieu-li "guia", o dieu-li simplement "novata" xD

Seh seh seh, demà m'enfrontaré contra 28 nens en plena adolescència, amb els seus grans, i les seves hormones i els seus quinze anyets ni més ni menys.

Preparada per ser profe? No-se-si-m'en-sortiré-amb-uns-nens-tant-crescudets! A més que a mi mai m'han fet gaire gràcia els menors, però de tot s'aprén! (si!) I em fa especial il·lusió probar una cosa nova i, potser pillar-li el gust, i saber que si ho probo potser m'agrada i, si m'agrada, potser m'hi dedico!

Qui sap :)

Va de serps

2008-12-16T22:34:00.002Z

Si, avui he somiat amb una petita serp, petitona petitona i primeta, amb dos caps, i no un al costat de l'altre, no no! Seria com un cap-i-cap (com cap-i-cua) però tenia un cap més gros i l'altre era petit (del tamany de la serp).

Jo agafava la serp, d'un pot on estava presa i pensava "per què l'agafo si em picarà?" però em deien "no no agafa-la que no passa res!" i jo l'agafo i, efectivament, la serp em pica. Em mossega el coll com un vampir amb el seu cap més gros i no em solta. I al final, no-se-ben-bé-per-què, embolicant-i-desembolicant la serp perquè em soltés, el cap-petit ataca al cap-gran on el que seria el seu coll i entre els dos (o "els tres" com ho volgueu dir) ens fem un nus, que jo amb un gavinet acabo tallant el cap gros de la serp i és llavors quan per fi em solta.

Feia molt que no somiava amb serps. I això m'ha fet despertar la meva curiositat onírica que-a-cops-surt-i-a-cops-s'amaga (igual que el vici d'escriure amb guionets) i ara m'estic llegint la meva petita enciclopedia de somnis, que nose perquè, tinc la sensació que em servirà de molta ajuda.

2008-12-15T14:49:00.001Z

Que trist que és no poder apreciar un conte, una història o un objecte.

Jo a vegades em sento així, quan desprevingudament se m'apareixen.

M'he tornat punki?

2008-12-12T16:35:00.001Z

Potser si, una mica xDD

No, però és que m'agrada aquesta imatge! I ja estava cansada de la capçalera antiga i desapareguda.

On haurà anat?

Off with their Heads

2008-12-09T15:38:00.002Z

Escolto les noves cançons dels Kaiser Chief, una per i una i recordo...

Aquella "groupie" del summercase què li feia mal el peu per culpa d'un anglesot que la va xafar tot emocionat pel concert i que el va acabar veient des de la distància, ben acompanyada i apalancada.

Aquella nena amb coletes i tirants blancs i xupa de cuero que portava ben orgullosa la camiseta dels Kaiser per anar a tota mena de concerts de Bcn amb el seu super-xicot-ros-d'ulls-ben-blaus-i-super-entremeliadet-i-liante-perfecte-per-tota-mena-de-concerts.

Aquell super concert al espacio movistar d'on va treure la camiseta roja perfecta per dur tirants blancs on va descubrir que era una "Chieffete" de primera i que aquella mateixa nit, va fer honor a la camiseta, amb la púa de la guitarra del grup inclosa.

Aquell dia que va descobrir que al cotxet blau sonava super bé el nou disc dels KC i que li agradaven més totes les cançons a la ràdio del cotxe que a la seva pròpia casa.

Aquella temporada que només volia sentir "Heat Dies Down".

Aquella recomanació que va fer del grup i que ningú li va fer cas.

Aquell curiós grup que va sentir per primera vegada a la residència i li va picar la curiositat.

Aquell primer dia que va xafar sola Barcelona.

Colours & More Colours

2008-12-06T18:45:00.004Z

Es pot creure amb la casualitat dels somnis compartits?

Ahir vaig anar a veure els meus Pinker Tones, quan la nit abans vaig somiar que el Mr Furia em donava les ulleres.

Ahir però em va donar una cançó bestial i boníssimam després, clar, del meu sonido totaaaal!

La gràcia de totes les casualitats, és que es del grupt Riot in Belgium, riot com jo!

Seguirem maquillant-nos.

Maquillant

2008-12-04T12:46:00.004Z

Estic fent un curs de caracterització de sentiments. L'altre dia ens van ensenyar a maquillar-los de festa, ara que ve nadal.

Els dorats, grisos i brillants són els més adequats per vestir-los de gala una nit especial. Els roses, marrons i tons clars però mostren més naturalitat i dicimulen els petits punts negres o pensaments impurs.

De totes maneres, cada u maquilla al seu gust i semblança.

Jo he perdut la meva capçalera, des de quant? No me n'he adonat!

Capaz o incapaz?

2008-12-03T21:49:00.003Z

Remenant apunts he trobat molts documents de blocs de notes. Quatre paraules sense sentit que es deixen mal escrites, per trobar-les un dia i esborrar-les, però que al cap del temps descobreixes o desxifres el que volies dir, t'entens. O no.

Volia escriure fingint sent l'Amelie, o la Clementine, o la Lucia o la Sophie. Però que fàcil seria postejar amb l'argument d'una peli ja inventada. Encara que sigui la meva font d'inspiració.

Un dia retallaré totes les escenes i protagonistes, les eganxaré amb cel·lo, hi posaré una mica de múscia i faré un collage! Si si!

Capaz!

2008-09-30T15:43:00.002Z

Recordo que diumenge vaig recollir la meva primera fulleta de tardor, com faig tots els anys en llocs diferents i en situacions diverses. I tal com va caure sabia que era la meva fulleta d'aquesta tardor diferent a totes les altres tardors del món.

Vaig estar jugant una estona amb la meva fulleta rinxolada i especial que va caure rodolant al terra. I despres de jugar-hi una estona i sentir el seu tacte sec típic d'una fulleta de tardor vaig decidir guardar-la però amb molt de compte de que no es trenques... No podia trencar-se una de les meves fulletes de tardor!

Pero es va acabar trencant i amb tot això es va acabar esquerdant el meu món que ja estava avisat de trencar-se uns quans cops en poc temps. I jo sabia que si es trencava la fulleta és que res bo podia passar.

I aquí estic jo amb la fulleta trencada, que ja està esquerdada del tot. Apunt de llençar-la amb lu significativa que va ser. Però esta destruïda i jo estic cansada de la fulleta esguerrada.

El dia que tingui valor aniré a buscar-ne una altra. Si senyora!

2008-09-23T07:49:00.000Z

Creo que te entiendo
¿Esto es lo que opinas?
¿Sabes lo que siento?
¿En tu pensamiento?
¿Crees en las promesas?

Son solo palabras...

2008-09-22T09:08:00.004Z

"El viento que se lleva la señora luna

para que luzca el sol , mi amor..."

(sense segones interpretacios, és Facto Delafé i prou.)

M'agrada, i recordo el divendres.

2008-09-18T11:43:00.004Z

Volar sense ales...?

Aixó és impossible!!

I crec que me les he tret jo sola expressament i sense adonar-me'n

Realment tampoc sé ben bé el que vull dir, ni el que vull sentir.

Tirar-me al buit seria la solució.

Deixar-me anar,

Sense tenir cinturó de seguretat...

2008-09-17T10:57:00.002Z

Per què sempre sempre em lio??

Per què sempre sempre "me'n surto" amb el meu moment de lucidesa que són cinc minuts abans?

Per què cinc minuts abans??!

I per què sense pensar...?

Per què..?

2008-09-12T07:01:00.001Z

Ahir va ploure. Per fi!

La pluja em renova.

Encara que ahir, potser no ho semblés...