Millor callar per no dir res

el Silenci.

L'altre dia em vaig enfadar amb la tele

Si! i molt molt molt! I no perquè no anés, o pel tdt, o perquè em cancelessin un programa, o féssin anuncis, no. Va molt més enllà de tot això.

I em vaig enfadar per una cosa que ja l'hauria de tenir assumida, jo, que sóc la primera de promoure el discursset!

Em vaig enfadar amb la tele perquè sense donar-me'n conte, em van colar un estereotip, jo, que ja els tindria que tenir tots més clars i estudiats que menys!

I jo emocionada me'l vaig creure quan de sobte... pam! Me n'adono que me la colen!! I no ho sabeu prou prou prou com em vaig enfadar, però casi amb crits i tot.


A vegades no veus la mateixa pedra de sempre i tropesses.

Amb aquest solet i caloreta i entre xerrades i estacions no puc evitar recordar "els anys 80"



A cada u la primavera li pega diferent, a mi em posa tonta tonta, però deu ser per la cançó, o per les xerrades.

Ais!

Els secrets de diumenge

I es que els diumenges tenen un no-se-què que els fa tan especials i encantadors, com monòtons i eterns.

Són els secrets que fa que quan no el pots viure, disfracis un altre dia d'ell i fingir això, que és diumenge.

Secrets del món: la vida

Dels secrets millor guardats del món, aquest era el que menys. Encara que ells creien que era exclusiu, de l'un per l'altre.

Sabien escriure. Tenien paraules. Tenien mirades: tenien la vida. I pensareu que era una bogeria guardar com un secret la vida però quans envejosos haguèssin matat tenint al seu domini paraules perdudes o mirades mortes, per qualsevol alè.

Quina ximpleria seria guardar una rialla espontànea si després no la recordèssin amb un somriure?

Descobrint a Benjamin Buttom

O en el meu cas Max Tivoli.

I si, jo el coneixia. No en persona, es clar, però fa 4 anys que el vaig buscar desesperadament. Al final, com per casualitat, el vaig trobar un dia, al fnac. Quan ja ningú el recordava, perquè com tots sabeu (els qui heu vist la peli) és un petit rodamon de mil identitats.

Jo, com moltes altres dones al llarg de la seva misteriosa vida, em vaig enamorar d'ell, i no per la seva petita diferència, ni per la seva bona planta, sinó per les seves paraules "cada un de nosaltres som l'amor de la vida d'un altra persona" escrivia al seu petit i timid diari. Si, a mi me'l va deixar llegir. Llàstima que a la pel·licula no inclueixin aquesta gran frase.

I quan ja el tenia oblidat, aquell amic meu i el seu diari, un dia em van xiuxiuejar que tornaria. I el vaig tornar a reempendre amb tantes ganes. Però es va avançar i no el vaig poder acabar.

Igualment l'he anat a veure. Recordant tota la seva (i la meva) petita però gran història.

Retallets de coses!

I dic retallets per la meva llista taaaaaaaan llarga e interminable coses que sempre sempre em deixo o a mitjes o per fer.

Que si els 43 llibres que tinc per llegir i només en tinc 3 de començats (per què els començo tots alhora?!), que si em vull posar al dia amb les meves classes i m'he de mirar més com fer les activitats, que si que ara que tinc la guitarra no l'he tret de la funda (aix...), que em vull escoltar un parell o tres de disc que tinc baixats per poder fer un super-cd (però res...), que ara m'he comprat un llibre de cuina i no tinc temps per fer el menú de diumenge que vaig idear aquell dia, que no tinc temps d'anar al inem, no, no tinc temps d'ordenar-me els llibres (si només en tingués un parell...). I no tinc temps de mirar-me aquelles dos pelis que m'acabo de baixar, ni les sèries que tinc aquí a sobre la taula per qualsevol moment lliure, ni de cosir-me els botons de la camisa, ni despintar-me les ungles... Res de res!

I llavors és quan arriba la tarda i nose què fer, ni on anar, i sempre em surten imprevistos d'anar a buscar això i allò que necessito ja! I que no sé com m'ho faig per ocupar-me tots els dies en què "no tinc res" però que sempre tinc coses i em deixo aparcats tots aquests retallets que es van amontonant a la meva habitació que ja sembla una lleonera i quan és de nit i em recordo de tot, m'he tornat a enganxar al mal vici d'escriure al bloc!