lunes, 23 de abril de 2007

La persistència de la memòria

Esperava, esperava, esperava i esperava. Esperava l'hora que vingués d'una vegada per totes a veure'm. Pensava que no vindria, però m'ho va prometre. Des del primer dia que li vaig plantejar. Jo pensava que no ho faria, però tal i com avançaven les coses em demostrava que sí, que hi seria allà. No m'ho acabava de creure. No podia dormir esperant. No podia esperar, esperant. Quins minuts més llargs. Quines hores... Que nerviosa.
Havia arribat l'hora i jo esperava a Passeig de Gràcia amb un tímid somriure, al costat d'una columna de les de l'estació, al costat de la sortida. Ell ja feia estona que havia sortit per una de les quatre sortides... Ens haviem perdut abans de trobar-nos. Però ens vam trobar.
I tota una tarda de petons petons petons petons i més petons... fins al punt de fer tard al que et vaig plantejar ja feia masses dies. Però no esperàvem allò certament, sinó el que venia després. El que em va fer derretir el temps; poc a poc el rellotge es parava, cada instant era una pausa, uns segons eterns, efímers. Tu i jo abraçats a sobre el llit. Tu i jo jugant a desfer els llençols. Tu i jo, cada cop menys roba. Tu i jo, el tacte. Tu i jo fonem el temps. Un segon clavat per tota la vida. La persistència de la memòria. Un Sant Jordi diferent.

Feia una any que el temps anava molt a poc a poc esperant aquest Sant Jordi. Ara fa un any que el temps es va desfer al nostre llit.

15 comentarios:

Pd40 dijo...

T'ha quedat molt maco. Bon relat, felicitats! :)

yrun dijo...

Pd40, basat en fets reals xD

Joana dijo...

Tendre i bonic.Perquè un relat sigui creïble hi ha d'haver quelcom de real.
bona diada en retard!

Candela dijo...

Mmmmmm un Sant Jordi diferent.

Genial Yrun.

millu dijo...

M'has deixat impressionat. Dalí sempre m'ha inspirat confusió i temor, però a tu t'ha sortit un relat molt tendre i maco! Felicitats! 8¬)

El veí de dalt dijo...

Si senyora, les efemérides s'han de recordar. Com cal.

Alepsi dijo...

Nena que chulu!!!!!

Ains... m'ha agradat molt. Un Sant Jordi diferent, sí. Què maco!

Clint dijo...

Vaja aixó si que és una bona diada ;) el primer que llegeixo que és positiu!

DaKid_A dijo...

Un gran relat, ple de bons records.

Cada instant que vam passar junts, cada detall que vam compartir...

La memòria d'aquell dia perdurarà per sempre.

barbollaire dijo...

Tendre. Dolç...molt, molt bonic...

;¬)**

yrun dijo...

Gracies a tots! Al final em fare escritora tantes floretes! ^^

:P

ddriver dijo...

a mi em costa 70euros tindre tema per un relat aixi

Matti dijo...

Aquest seria el comentari 13, per tant et deixaré 2 comentaris, jejejejejeje.

1r comentari: El texe molt profund, m'ha agradat molt i a l'hora se m'ha fet un nuset a l'ànima.

Petons bonica!!!

La Matti de nou dijo...

2n comentari: Ves, ara no se que posar, ja he dit que pensava del post, però ja saps que a i el numero 13 rrrrrrrrrr :-P

Més petons bonica!!!!!!

Anónimo dijo...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!