sábado, 6 de septiembre de 2008

Experimento el meu primer atac d'ansietat i tinc angoixa. Diuen que l'ansietat és molt dolenta i un cop la tens dins teu, ja no torna a sortir mai més del teu cos.
Em sento débil i no puc respirar ben bé. Estic colapsada. Estic creuada. Tinc la respiració accelerada.
Escric aquestes linies amb els ulls borrosos. Em prenc 2 pastilles. Intento respirar...
La normalitat torna a mi. Però tinc un nus. Un nus molt gros dins al pit. Ara que ja estic més tranquil·la tinc un nus.
Suposo que la gent, quan es refereix que ja no se'n va mai més, es refereix a n'això.
Suposo que ara es quedarà aquí tota la vida. Respiro fort. Respiro...
Ja no sé ni com respiro. Em pesa el pit. Sento el nus i es cert que pesa. M'apreta fort i no em deixa respirar.


Això és injust.

2 comentarios:

miiii dijo...

Si que se'n va, i tant que se'n va.
Qui t'hagi dit això és que no ha sabut dominar les seves pors o obsessions

ddriver dijo...

que no t agafi conduint ,no pots deixar anar el volant ni girarlo