domingo, 8 de febrero de 2009

Descobrint a Benjamin Buttom

O en el meu cas Max Tivoli.

I si, jo el coneixia. No en persona, es clar, però fa 4 anys que el vaig buscar desesperadament. Al final, com per casualitat, el vaig trobar un dia, al fnac. Quan ja ningú el recordava, perquè com tots sabeu (els qui heu vist la peli) és un petit rodamon de mil identitats.

Jo, com moltes altres dones al llarg de la seva misteriosa vida, em vaig enamorar d'ell, i no per la seva petita diferència, ni per la seva bona planta, sinó per les seves paraules "cada un de nosaltres som l'amor de la vida d'un altra persona" escrivia al seu petit i timid diari. Si, a mi me'l va deixar llegir. Llàstima que a la pel·licula no inclueixin aquesta gran frase.

I quan ja el tenia oblidat, aquell amic meu i el seu diari, un dia em van xiuxiuejar que tornaria. I el vaig tornar a reempendre amb tantes ganes. Però es va avançar i no el vaig poder acabar.

Igualment l'he anat a veure. Recordant tota la seva (i la meva) petita però gran història.

4 comentarios:

AzRi3L dijo...

A mi em va agradar la peli, no he llegit el llibre, pro també s'ha de reconeixer que no calia ferla de 2h 30, amb 2 hores n'hi havia prou! :P

Jacme dijo...

xica, ja te val... si me coneixies, perquè no te presentaves a l'ebrebloc? és que... ara haurem d'esperar un any més! :D

L'illa dels monstres dijo...

bueno, ahir ja vaig anar a veure la pel·lícula i la veritat és que em va decepcionar bastant. si et passes pel meu bloq en llegiràs la meva opinió. l'he feta llargueta, com la peli jaja

per cert, t'he d'afegir a la llista de links, que no et tenia el blog

Jo Mateixa dijo...

Doncs et pots creure que jo la peli l'he vista aquest finde a casa i m'he quedat fregida???

Ara no se pas si es bona o dolenta, com que soc a casa de baixa per gripasu, quasi que ma la tornaré a possar, a veure si l'aguantu.

Petonets sense virus bonica!!!