miércoles, 9 de diciembre de 2009

Adéu

El dia U era ú amb majúscules. El dia perfecte per explicar el transcurs de tot un any, amb les seves coses bones, les no tan bones i els fruits de tot un temps estancat.

El dia U era ú amb majúscules. I el dia es va trencar i ja no tenia sentit el transcurs, les coses bones i les no tan bones i dels fruits madurs que cauen amb el temps.

El dia U, amb ú amb majúscules, me'n vaig recordar de tot el que sempre he pensat que no li vaig dir perquè era proper però era distant i mai mostrava l'afecte físic. I jo ho pensava, no cregueu, però com se li mostra l'afecte físic a una persona que no en té, amb una altra que tampoc? És com un trencaclosques...

Un dia U, no molt llunyà, vaig rebre una carícia d'ell, i jo pensant, "ostres! que bé! al final l'he rebut!".

I la carícia fou un adéu que jo no entenia.

No hay comentarios: