martes, 19 de octubre de 2010

Noia llegint una carta davant la finestra



Un any més tard la trobo aquí,
i m'encen a les mans per por d'obrir-la.

Ja sé el que hi posa, ja sé el que significa;
tot i així em fa por recordar el què un grapat de paraules signifiquen.

Encara que sigui una història, irreal fins hi tot potser.
I em cremen les mans per por d'obrir-la.

D'ençà que vas marxar, el meu record és només la lletra.

9 comentarios:

deomises dijo...

Agafes la melangia que traspua de la noia -reflectida o de perfil, tant és- i l'aboques en les teves paraules. Bell, concís, d.

montse dijo...

Bon relat, aquest carta que et recorda els qui ja no hi són.

barbollaire dijo...

molt bon relat, yrun.
molt bon relat

Pd40 dijo...

Ooh, molt bé, Yrun, quin sentiment!!

Una abraçada ben forta :)**

Elfreelang dijo...

Molt bo...concentres en poques paraules un sentiment profund!

Candela dijo...

M'ha agradat molt Yrun!

XeXu dijo...

A aquesta pobra noia el paperet aquest li ha portat molts disgustos. No m'estranya que ja no el vulgui ni llegir.

Alyebard dijo...

Mol bo, m'ha agradat.

air max en france dijo...

Les tartes sont tout simplement magnifiques, je voudrais pouvoir saisir les choses de mon écran et s'enfuir avec eux comme Lulu fait! Les bits vert sur ??les tartes, c'est que le zeste de lime? ou est-ce un mélange pistashio ...
images sont étonnantes, comme toujours