Chop Suey

Em deixes tirada al mig d'un bar ple de fum.

Jo respiro evitant el fantasma dibuixat a contrallum d'un cigarret.

I respiro l'alcohol que al respirar intento que s'imposi l'aire.

Fantasmes de nicotina desdibuixats a l'ambient amb aromes de misteri.

Amb gust de fum resegueixo el cercle infinit de la meva copa:

"Tinc els llavis roig carmí" penso.

La mirada insinuant que m'ha fet aconseguir el rimmel "Volummax" em potència el joc a seguir...


Em deixes tirada al mig d'un bar ple de fum.

Jo respiro evitant el fantasma dibuixat a contrallum d'un cigarret.

El gintonic amargant per la falta de llimona em recorda que has marxat.

No m'importa, seguiré esperant.

Almenys fingiré que espero.

Fent i desfent móns

Fent i desfent móns passes un dia de ser una somiadora de truites a una astronauta del cinturó de saturn. O era jupiter?

I de cop et despistes i passes d'un planeta a un altre, perquè sí, era saturn.

I saltes,

i de cop te'n vas a les estrelles: el cinturó era d'orió.


I llavors, de sobte te'n recordes de tots aquells viatges nocturns amb cotxe, on l'únic que identifiques és aquest cinturó, de banda a banda de cel.


I el temps passa i descubrim l'univers.

Tu

I m'he enamorat d'un ull, mig nas i la comisura dels teus llavis.

Que m'encanta donar-te un petó a la comisura, (tan com m'agrada aquesta paraula),
tan sonora i delicada.
El contacte dels meus llavis en aquest puntet tan dolç i petit. Inesperat.

I congelar aquest moment; de quan em mires.
I despendre aquests sentiments, de la mirada.
Tan intensos.

I sentir el mateix que el primer dia. Com congelada.

Ressona al ànima aquest sentit, com si fós buida.
Un vibreig.
Un eco.
Que se'm queda clavat com a l'espatlla.


I guardar unes frases per jugar al despiste...

Cambiar el temps a anys llum

Fugir.
Fugir amb cotxe, amb tren, amb metro i tram.
Anar a casa, al bar, a la biblioteca o a la Xina.

Agafar un coet i marxar a la Lluna.

O un transbordador
i cambiar el temps a anys llum...

Noia llegint una carta davant la finestra

Un any més tard la trobo aquí,
i m'encen a les mans per por d'obrir-la.

Ja sé el que hi posa, ja sé el que significa;
tot i així em fa por recordar el què un grapat de paraules signifiquen.

Encara que sigui una història, irreal fins hi tot potser.
I em cremen les mans per por d'obrir-la.

D'ençà que vas marxar, el meu record és només la lletra.

Llegint una de quatre paraules que espero que em portin la inspiració, intento obrir el cor per ensumar aquell amor que transpiren, m'endinso a les paraules entrellaçades que esperen pitjar un botó per rellegir-les totes elles enamorades, però avui de mi només en surt ràbia.

Intento respirar.

Acompasso el cor amb la respiració.

I m'encanta pensar que ho puc arribar a aconseguir.

De fet, crec que ho aconsegueixo
i em quedo satisfeta.


Són aquells únics moments en els que aconsegueixo centrar-me de debó alineant el cos i la ment. Sempre he pensat que la ment em va molt més ràpid. I el cor no sé mai ben bé per on em va!

Polos Opuestos

o simplemente no te interesa,

o simplemente no te compensa...