domingo, 21 de enero de 2007

Gelosia

No acostumo a ser gelosa. No acostumo. Només tinc una excepció: els amics.

No tinc atacs de gelosia, ni paranoies, ni històries inventades. Només un punt feble: que em toquin els amics.

No hi puc fer res; és superior a mi. En quan em toquen un amic em torno boja. Però boja del tot.
Només em puc posar gelosa per una raó. Preneu-me un amic.

Com pot ser això?

No li puc atribuir la conseqüència a res (a res a les 5 del matí! xD). Però és ben cert. Li podeu preguntar a la pobra de la meva germana. Ella sempre s'acostuma a fer amiga dels meus amics i és ben macu això! Sí. Però la meva part del cervell irracional (irracional pels sentiments, s'entén) no hi pot fer res, es posa gelosa i agresiva. Sent com em desprén dels amics i, per mi, és el més valiós del món.
Potser, si no hagués passat per conèixer a tota Tortosa i trobar pocs amics entre aquesta no ho seria, però la cosa va així. Pocs amics, molta gelosia.

Gelosa amb la parella?
Poques vegades.

Gelosa amb la familia?
Alguna.

Gelosa amb els objectes?
Cap.

I amb els amics?
És fora de sí.

No crec que ho pugui entendre mai això...

14 comentarios:

Alepsi dijo...

Saps què, Yrun??? A mi em passa exactament igual.

Amb la parella (gairebé) mai he estat gelosa, de fet el meu ex se n'anava al cinema amb amigues seves i a mi m'era ben igual....

Amb la família, una micona, però només amb aquella part de la família a qui considero "amics" (llegeixi's les meves cosines)....

Amb els objectes, gens ni mica, visc en una casa petita i estic acostumada a compartir....

Ara, és veure una amiga meva amb una altra persona passant-s'ho de puta mare... i m'entren tots els mals. Ja veus, el meu cervellet estimat és molt irracional, també....

Fet i fet, me n'alegro de no estar sola amb la meva paranoia! xDDDD

[Has vist quin peazo de Bon Dia que et deixo avui?????? ;)]

MaRiNa dijo...

no crec que sigui tan irracional.. a mi tb em passa una mica.
Dic una mica perque no mimporta (ni mhauria dimportar) que els meus amics tinguin altres amics, sino el fet de presentarlis algu nou i que durant una temporada es fassin mes amb el nou q am mi em posa dels nervis! XD tonteries!

gemminola dijo...

Jo amb els amics no ho sóc gens de gelosa. Segons com a vegades puc juntat fins hi tot persones de diferents entorns que penso que poden congeniar, i si es fan amics i queden, sense que jo hagi de fer d´intermediaria, doncs em sembla bé, ara que hi ha gent que no puc juntar ni amb cola per que sé perfectament que es mataríen!

Amb les parelles depén de quin tipus de relació tingui establerta, i de l´actitud del tio, que jo sóc de les que van donant confiança per la vida i espero el mateix, però si noto alguna cosa rara o lo típic, que el tio per res es posa gelós, doncs em poso a la defensiva i jo també em torno gelosa, clar que aquest tipus de relacions duren un telediari.

I amb la família no gens, de petita sí que en tenia de ma germana, que jo era la gran i a ella li deien cosetes i a mi res de res ¬¬ és la creu de ser la gran xD que et prènen protagonisme jajajaja

Pd40 dijo...

Mentre que la relació no sigui excloent a mi m'està bé. M'agrada la gent que pot explicar coses noves, tots siguin benvinguts. Ara, si una entrada ha d'implicar una sortida o es fan grupets d'exclusió... doncs no m'agrada. Aleshores sí que fa ràbia, no sé si gelosia és la paraula, però crec que t'entenc.

AzRi3L dijo...

Doncs jo no soc gelós amb els amics... conec a molta gent de diferents grups i tard o d'hora sempre s'aaben juntant per uns motius o altres i moltes vegades s'ajunten grups, es fan parelles es desfan etc.. a mi això tant me fot, son amics meus i no m'importa si son amics de mes gent o no.

Crec que l'amistat es pot compartir.


PD: un penso "robar" a tots els amics...

(fent amics, mai millor dit!)

Alepsi dijo...

A veure... que no ens hem entès, crec... que a mi ja m'agrada que els meus amics tinguin altres amics, per suposat. I que sóc una persona molt social jo, i m'encanta estar amb molta gent... però hi ha sentiments... això com d'exclusió... que són irracionals i no es poden evitar... xDDD

^eMMa^ dijo...

això es com tot, en cantitas petites es bona però en excés és nefasta.

Mala senyal si no sentiu ni una petita gelosia per la parella, mala senyal també si en sentiu molta.

I amb els amics 3/4 del mateix.
Aquella mica de gelosia que tenim tant per la parella com pels amics és aquell sentit que ens diu que els podem perdre, és un mecanisme de autodefensa...

yrun dijo...

Ostres ALpesi! M'alegro de no ser la única! M'has entés molt bé el k volia dir!

MArina! Si, ja t'entenc! Portes algu i llavors no et fan cas i tens la sensació ke te l'estan prenen i sap mal encara k no ho dius :P

Ui! Gemmi! Benvinguda a blogspot! ;P
A veure, k jo tb presento amics i tal, no es tracta d'això, sinó k, possemli per cas, el teu millor amic (el k tu acapares tota l'atenció) doncs tingui una altra millor amiga i ja no et fagi tan de cas... a mi aixo em posa gelosa.

Estic d'acord amb lu k dius Pd40, k tens molta raó, però ja he dit, és la part irracional del cervell la ke diu eiiii k em prens el MEU amic!!
Però clar, és diferent al ket refereixes tu.

Azriel, com em robis amics amb tu no tindre miraments xDDDDDD
NO, es seriu, clar k es poden compartir, però veure k ja no acapares tan l'atenció d'algú dons fa rabia (almenys a mi k m'encanta cridar l'atenció! :P)

Si, ALepsi, segueixo pensant ke m'has entes a la primera. Molta raó.

Emma! CLa, petites dosis de gelosia, ja ho he dit, no soc gelosa. PErò mira amb els amics em pot i ho soc una mica, una mica per donarmen conte però res de montar follons i baralles per culpa de gelos eh? xD
Amb la parella, algun cop ne sentit però molt pokes vegades i k aixo no surti d'aki eh? k el meu orgull es veurà ferit!

adagio dijo...

geliosia amb els objectes? xD k dur tia això és plorar 40% d sang xD

jo de tu veuria més videos d asgards (aliens d stargate xD)

yrun dijo...

Daggio, no has tingut mai cels d'algú ke té una cosa k tu vols i tu no la pots tenir?
M'has entes? xD

Es k em refereixo a n'aixo ¬¬

Candela dijo...

Jo he passat per époques de gelosia malaltissa però ja no. Crec que em passava quan era molt molt jove i molt insegura. Després se m'ha passat. Però entenc perfectament el que dius.

yrun dijo...

Jo no Candela. Mai he sigut gelosa. PErò mira fa un parell d'anys k m'ha vingut la gelosia xo poca eh?
Soc mol orgullosa tb i tampoc no magrada reconeixeu.

siviky dijo...

Huuummmmm!!! Quin post més interessant!!! Suposo q aquesta gelosia "irracional" és pq en el fons tenim por. Por de perdre'ls... (els amics, vull dir). I les altres gelosies doncs sempre llueix més el q tenen els altres... En el fons és un sentiment ben humà, si mai no tinguèssim enveja seríem uns conformistes. Veure q els altres tenen més ens ajuda a comprendre q podem aspirar a més...

Però suposo q s'ha d'anar amb compte x no caure en un cercle viciós q no du enlloc... jujujuju

un petonet d poma!!! =)

yrun dijo...

Tans raó siviky es por de perdrels`. Però bé, és una por controlada.
Una mica de gelos no fan mal a ningú, no?
Al contrari, ho has encertat kuan has dit k era ben humà, així ho crec jo tb, però sempre en la seva petita mesura.
Uns gelos descontrolats no duen enlloc. És més, cauen al cercle viciós que tu anomenes.