La Yrun al país de les meravelles!

Un bon dia la Yrun i el Davidet van anar a passejar pel camp, ja que feia molt bon dia i tenien ganes de veure papallones i mariquites pq la Yrun va estar insistint tota la primavera en què volia jugar amb les mariquites, però encara no n'havia vist cap aquell any.
Aixis que van anar al camp, però com feia molta calor es van quedar a la sombreta d'un arbre esperant veure una papallona. I la Yrun es va aborrir molt d'esperar (amb l'impacient que és! xD) i quan ja estava al límit del seu aborriment va veure un senyor cunillet que portava una americana, la Yrun ja es va quedat a quadres, però s'hi va quedar més quan va veure que el sr. cunillet corria molt molt dient que feia tard i mirava el rellotge! Aixis que la curioseta de la nostra protagonista que s'estava aburrint molt, va decidir perseguir el conill fins que va arribar al seu cau. Un cop va ser-hi dins va notar com queia i queia recordant tots els seus records plens de colors ben vius i desitjant que algun dia deixés de caure, però aixòs no passava... I caient i caient fins que al final va arribar al terra amb una bona culada!

Però al arribar al terra no va veure a ningú... però sí una petita ampolleta que deia: "beu-me", i la Yrun cansada de cridar i amb la boca seca del seu gran viatge de caiguda no va dubtar ni un moment en fer-li cas a la mini-ampolleta, que aquesta no era res més que una poció que va fer crèixer alguns molts metres del terra.

Al veure que era tan gran la Yrun va començar a soltar llàgrimes i llàgrimes i a plorar i a plorar fins que va inundar el lloc on era! I llavors va veure una altra ampolleta suran al mar que ella mateixa havia creat. No s'ho va pensar 2 cops al moment de beure-se-la, i l'ampolla la va tornar a fer petita, com ella era, dins al seu mar. I va tinguer que nadar i nadar molt, perquè sent petita no tocava al terra, fins que va arribar a fora on hi havien un munt d'animalons, al seu mar.

I dsprés de passar moltes històries amb els animalons i celebrar molts "no-aniversaris" la Yrun va arribar al Palau de la Reina de Cors que la jutjar per culpa de beure's ampolletes i mini-ampolles i per aixòs la volien castigar i van celebrar un cas, que en cas de que fós culpable li tallaran el coll, però la yrun diu mentidetes i que no que no ha begut res però no se la creuen i quan ja la van a castigar i tots els soldats l'agafen... La yrun es desperta perquè el Davidet ha vist un parell de papallones molt maques! I la crida la crida! I ella al veure el Davidet se'l menja a petons perquè diu que l'ha salvat i que se l'estima molt, ell no entén una merda, però ja li està bé! I li segueix el joc, perquè quan hi han petons pel mig... és el millor joc que es pot seguir! ;P