Amienemigues

Hi han ocasions a la vida en que per algun motiu li pilles tirria algú. Per alguna circumstància, ocasions o moments s'acava la amistat. (Serà que les dones som molt més competitives del que ens pensem?)
Avui, voldria encetar el blog parlant de les amienemigues.

Què són les amienemigues? Simplement amigues que, per històries (perquè són històries) han deixat de ser-ho.

M'analitzo. Penso amb les meves. Casi totes són dones, clar són més males putes xD. I algun noi. Un va ser-ho en Davidet. Pobret. Però a ell el tenia crusat, no era tant. L'esborro.

Penso. Per què són amienemigues? Perquè són amigues "falses" (algunes es saluden per cortesia, algunes fan el fals, algunes simplement suden) i competeixen. Competeixen per tocar-se els ous i fer-se la vida impossible, o, simplement aprofitar-se'n.

Proceso. Competeixo amb les meves amienemigues? De vegades sí, de vegades no. A cops tinc ràbia, a cops les ignoro.

De vegades crec que potser em perdo una gran persona. De vegades. Quan algú que simplement conec de vista és converteix en la nova amienemiga que mai he tingut cap conversa amb ella, però que ja em cau mal, per les referències que deia al principi. Però si és això, mai podrà ser amiga. Repenso. Ho esborro del meu cap. No té sentit això! xD

Algun potser si que ha sigut una pèrdua, però per circumstàncies ha tingut que acabar sent així, ha sigut millor ser així i he guanyat molt més competint que amb l'amistat. Però queden els bons records. Per això, perquè sempre queden. Sospeso. No, no ha sigut cap pèrdua xD

Algun dia us heu reconciliat amb alguna amienemiga? Jo sí, encara que pocs cops. Primer m'ho empasso tot. Ho perdono tot. Però a les hores es torna a refredar tot, i torna l'enemiga on hi havia una "falsa" amistat/reconciliació per un moment.

Potser és que de vegades a les nostres amienemigues els hi pena perdre's una persona com nosaltres a les nostres vides?