Anècdotes d'històries llargues e incompletes
i enrrebessades i deslligades,
d'èbries i alcoholitzades,
nostàlgiques i tristes,
històries importants i petites,
secretes i eternes.
D'històries mortes,
d'històries vives,
d'inventades i fictícies.

Sempre ens quedarà el record.

La samarreta lila

Que com si fós un pecat es va quedar oblidada al mig del tercer calaix

Que mala memoria, que mala memoria..

I al trobar-la, com si fos un delinqüent la vaig rentar, tot i estant neta, per poder esborrar totes les probes del crim, que, de quan en quan l'astuta consciència recorda només un moment, la mil·lèsima de segon que encara no ha oblidat, que és només una mil·lèsima.

I ara, sols i culpables, compartim cotxes amb el primer que pasa i abracem culleres de fusta per veure si alguna ens encaixa...

Confonent els instints

No sabia com sortir-se'n del seu propi mal.

El problema mai desapareix, no facis veure que no està.

I al final, se'l va menjar amb patates però no el va poder digerir.


Al vomitar-lo i veure el seu cos semidescomposat es va posar a plorar i, en realitat eren llàgrimes d'odi, per no saber-lo perdonar.

Terapia de Shock

Terapia de shock a les paraules sense sentit que et sobresalten el cor,
electrons a les ulleres de pasta desenfadades.

Amnesia a certes ocasions enigmàtiques,
enigmes sobre certes ocasions catastròfiques.

Catàstrofes sobre coses indiferents:
indiferència; de paraules.
indiferència; de les persones.
indiferència; pels llocs.
indiferència; per les amigues.


Ves quines coses!

Apocalypse Now

De vegades tinc un sobresalt esperant l'apocalipsi,

però, de vegades ja em passa.

Flashbacks de temps em recorren les pestanyes,

tremolors a les mans mentre em cau la cervesa

i mentrestant,

l'univers ronca.

Poema nº 3

Avui m'he esquerdat mirant al cel,
hi ha dies que escupiria a la cara de la reina i als estels en general.

Somiar amb escales per què?

Si es que al final,
tot té un sentit a la última línia.

Adéu

El dia U era ú amb majúscules. El dia perfecte per explicar el transcurs de tot un any, amb les seves coses bones, les no tan bones i els fruits de tot un temps estancat.

El dia U era ú amb majúscules. I el dia es va trencar i ja no tenia sentit el transcurs, les coses bones i les no tan bones i dels fruits madurs que cauen amb el temps.

El dia U, amb ú amb majúscules, me'n vaig recordar de tot el que sempre he pensat que no li vaig dir perquè era proper però era distant i mai mostrava l'afecte físic. I jo ho pensava, no cregueu, però com se li mostra l'afecte físic a una persona que no en té, amb una altra que tampoc? És com un trencaclosques...

Un dia U, no molt llunyà, vaig rebre una carícia d'ell, i jo pensant, "ostres! que bé! al final l'he rebut!".

I la carícia fou un adéu que jo no entenia.