Poema nº 3

Avui m'he esquerdat mirant al cel,
hi ha dies que escupiria a la cara de la reina i als estels en general.

Somiar amb escales per què?

Si es que al final,
tot té un sentit a la última línia.

Adéu

El dia U era ú amb majúscules. El dia perfecte per explicar el transcurs de tot un any, amb les seves coses bones, les no tan bones i els fruits de tot un temps estancat.

El dia U era ú amb majúscules. I el dia es va trencar i ja no tenia sentit el transcurs, les coses bones i les no tan bones i dels fruits madurs que cauen amb el temps.

El dia U, amb ú amb majúscules, me'n vaig recordar de tot el que sempre he pensat que no li vaig dir perquè era proper però era distant i mai mostrava l'afecte físic. I jo ho pensava, no cregueu, però com se li mostra l'afecte físic a una persona que no en té, amb una altra que tampoc? És com un trencaclosques...

Un dia U, no molt llunyà, vaig rebre una carícia d'ell, i jo pensant, "ostres! que bé! al final l'he rebut!".

I la carícia fou un adéu que jo no entenia.

Re-versionant

Em deixes tirada al mig d'un bar ple de fum.

Jo respiro evitant el fantasma dibuixat a contrallum d'un cigarret.

I respiro l'alcohol que al respirar intento que s'imposi l'aire.

Fa poc em va dir el senyor X, "em mira el correu, perquè encara m'estima".

I en són tantes les persones que encara estimem!

De fotos mentals

Tinc un moment al cap, un d'aquells que marquen però que no tenen importància, i tampoc són d'aquells sentimentals, ni dels que tenen res d'especial. Simplement és un moment de moments. I nose perquè, però em va marcar, no diria calar perquè no em va tocar fons. Però sí que me'n recordo.

Avui aquell moment de moments s'ha superposat damun d'un altre. D'un altre moment de moments sense importància, lligat de la mà d'aquell moment ú, però del que no té res a veure amb l'altre.

I aquell moment de moments dos l'ha acompanyat una cançó, una d'aquelles que tampoc té res a veure amb l'ú ni amb el dos però que hi pega.


Un.dos.Tres.

Millor callar per no dir res

el Silenci.

L'altre dia em vaig enfadar amb la tele

Si! i molt molt molt! I no perquè no anés, o pel tdt, o perquè em cancelessin un programa, o féssin anuncis, no. Va molt més enllà de tot això.

I em vaig enfadar per una cosa que ja l'hauria de tenir assumida, jo, que sóc la primera de promoure el discursset!

Em vaig enfadar amb la tele perquè sense donar-me'n conte, em van colar un estereotip, jo, que ja els tindria que tenir tots més clars i estudiats que menys!

I jo emocionada me'l vaig creure quan de sobte... pam! Me n'adono que me la colen!! I no ho sabeu prou prou prou com em vaig enfadar, però casi amb crits i tot.


A vegades no veus la mateixa pedra de sempre i tropesses.