De sinergies que passen i el temps no ens espera

I ara parlem com si fossim estranys,
però jo encara tinc l'esperança de que em diguis una paraula amiga.

Es com si jo fos oberta a esperar aquella complicitat
que no arriba.

I ara parlem com si fossim estranys,
però no ho som.

I et miro des de fora, no entenc el que passa.

Esperant espero la paraula amiga,
com si hagues de venir, com si fos propera.


Et veig i espero aquella complicitat en la mirada,
aquells llaços invisibles que ens estiraven
i ara es trenquen.

Parlem (si em dius alguna cosa) i es monotonia,
sonen les paraules mentres em pregunto en quin moment es va perdre l'alegria.

Els riures ja no sonen,
oblidem els somriures,
oblidem la mirada,
degradem les espurnes d'amor prohibides
i ens convertim en nous amors reciclables.

Podria economitzar el temps però penso
en quina capsula d'amor t'has convertit ara,
potser jo era el placebo.

Tot i esperant aquell alé que ara em degrada
en monotonia podrida entre converses buides...

De sinergies que passen i el temps no ens espera.

Instants que paren el temps i el despullen.

Es desglaça el posat.

Es desgela la barrera.

Es fon la façana.

I queda la essència.

Aquella innocent espurna que eleva tot el demés...

sense poder evitar dissimular-la.

La barrera de fum em protegeix.
Es com si fos el foc aquell que espanta.
Fer-me un cigarret ràpid i endur-ma'l a la boca em fa sentir segura.
És el meu aliment, el que em podreix per dins, el que tinc a la boca.

No t'espanta tant d'entrebanc...?

La barrera de fum t'amaga.
Però no et pot cobrir aquella espurna de la mirada.
La que s'intueix, la que es font, la que m'eclipsa.

Dissipar-se com el fum,
que contamina.

Esvanir-se a l'aire,
on s'integra.

I venir una ràfega de vent,
i desaparèixer...

Chop Suey

Em deixes tirada al mig d'un bar ple de fum.

Jo respiro evitant el fantasma dibuixat a contrallum d'un cigarret.

I respiro l'alcohol que al respirar intento que s'imposi l'aire.

Fantasmes de nicotina desdibuixats a l'ambient amb aromes de misteri.

Amb gust de fum resegueixo el cercle infinit de la meva copa:

"Tinc els llavis roig carmí" penso.

La mirada insinuant que m'ha fet aconseguir el rimmel "Volummax" em potència el joc a seguir...


Em deixes tirada al mig d'un bar ple de fum.

Jo respiro evitant el fantasma dibuixat a contrallum d'un cigarret.

El gintonic amargant per la falta de llimona em recorda que has marxat.

No m'importa, seguiré esperant.

Almenys fingiré que espero.

Fent i desfent móns

Fent i desfent móns passes un dia de ser una somiadora de truites a una astronauta del cinturó de saturn. O era jupiter?

I de cop et despistes i passes d'un planeta a un altre, perquè sí, era saturn.

I saltes,

i de cop te'n vas a les estrelles: el cinturó era d'orió.


I llavors, de sobte te'n recordes de tots aquells viatges nocturns amb cotxe, on l'únic que identifiques és aquest cinturó, de banda a banda de cel.


I el temps passa i descubrim l'univers.

Tu

I m'he enamorat d'un ull, mig nas i la comisura dels teus llavis.

Que m'encanta donar-te un petó a la comisura, (tan com m'agrada aquesta paraula),
tan sonora i delicada.
El contacte dels meus llavis en aquest puntet tan dolç i petit. Inesperat.

I congelar aquest moment; de quan em mires.
I despendre aquests sentiments, de la mirada.
Tan intensos.

I sentir el mateix que el primer dia. Com congelada.

Ressona al ànima aquest sentit, com si fós buida.
Un vibreig.
Un eco.
Que se'm queda clavat com a l'espatlla.


I guardar unes frases per jugar al despiste...

Cambiar el temps a anys llum

Fugir.
Fugir amb cotxe, amb tren, amb metro i tram.
Anar a casa, al bar, a la biblioteca o a la Xina.

Agafar un coet i marxar a la Lluna.

O un transbordador
i cambiar el temps a anys llum...