I m'he enamorat d'un ull, mig nas i la comisura dels teus llavis.
Que m'encanta donar-te un petó a la comisura, (tan com m'agrada aquesta paraula),
tan sonora i delicada.
El contacte dels meus llavis en aquest puntet tan dolç i petit. Inesperat.
I congelar aquest moment; de quan em mires.
I despendre aquests sentiments, de la mirada.
Tan intensos.
I sentir el mateix que el primer dia. Com congelada.
Ressona al ànima aquest sentit, com si fós buida.
Un vibreig.
Un eco.
Que se'm queda clavat com a l'espatlla.
I guardar unes frases per jugar al despiste...
sábado, 18 de diciembre de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)