lunes, 23 de abril de 2007

La persistència de la memòria

Esperava, esperava, esperava i esperava. Esperava l'hora que vingués d'una vegada per totes a veure'm. Pensava que no vindria, però m'ho va prometre. Des del primer dia que li vaig plantejar. Jo pensava que no ho faria, però tal i com avançaven les coses em demostrava que sí, que hi seria allà. No m'ho acabava de creure. No podia dormir esperant. No podia esperar, esperant. Quins minuts més llargs. Quines hores... Que nerviosa.
Havia arribat l'hora i jo esperava a Passeig de Gràcia amb un tímid somriure, al costat d'una columna de les de l'estació, al costat de la sortida. Ell ja feia estona que havia sortit per una de les quatre sortides... Ens haviem perdut abans de trobar-nos. Però ens vam trobar.
I tota una tarda de petons petons petons petons i més petons... fins al punt de fer tard al que et vaig plantejar ja feia masses dies. Però no esperàvem allò certament, sinó el que venia després. El que em va fer derretir el temps; poc a poc el rellotge es parava, cada instant era una pausa, uns segons eterns, efímers. Tu i jo abraçats a sobre el llit. Tu i jo jugant a desfer els llençols. Tu i jo, cada cop menys roba. Tu i jo, el tacte. Tu i jo fonem el temps. Un segon clavat per tota la vida. La persistència de la memòria. Un Sant Jordi diferent.

Feia una any que el temps anava molt a poc a poc esperant aquest Sant Jordi. Ara fa un any que el temps es va desfer al nostre llit.

jueves, 19 de abril de 2007

Renfe

Vaig a plagiar el post del Dagigi, perquè clar, jo tb viatjo molt amb renfa, tot i k jo si que em podria queixar dels putus renfaris, no com ell... A veure si algun dia té sort i si queixa! jajaja!

Bueno, com és sabut ja per tota la blocosfera, gràcies al xat d'ahir, que no va estar gens malament eh? La Yrun està malalteta, bueno, ara ja no tant, s'acabarà de curar quan el Davidet la vingui a veure, perquè avui la Yrun ha nat a Tortosa per a que la seva super mama li fagi un arròs bullit d'aquells tan bons que només els sap fer ella i clar, la malteta no té ganes de cuinar ni fer res... I tothom la de cuidar molt molt perquè esta dèbil i necesita mimitos i tal...

Deixem les malalties ja i anem al tema xD Resulta que no sé com he tret les forces per nar a l'estació i taxan! Engendros més raros no he vist a la vida! Hi havia un trio de moros que els hagues matat a punyades, un a la meva dreta (amb la separació del passadis menys mal!) que es feia burilles i les llençava, askerossisim, a part la pudor que feia!! I anava de passat el tio amb unes ulleres de D&G, però no el meu D&G, sino Dolce i Gabbana, suposo que falses, como no xD
A davant seu, un altre moro, igual de passat, que sa dedicat a descalçar-se i pillar el llençolet que posen al cap del asiento, per posarlo al terra per no embrutar-se els peus (ja eren mol bruts s'ha de dir) i l'altre només mirava i feia el ruc. Tots feien molta pudor, sort que jo estava aseguda al costat d'una iaia que feia molta olor a colonia i jo l'ensumava, perquè els moros... puff! Feien molt mala olor coi! A part, tots plens de cicatrius, trossos de cap sense pel i tatuatges i tots els braços rajats! i no m'estranya, jo tb els hagués rajat! xD Encara sort que han baixat a Salou i només els he tingut que aguantar una hora. Després ha pujat un tiu que duia les patilles tatuades amb signes maya i m'ha fet riure xD

La iaia ha baixat i jo com sempre m'he quedat l'última al tren, encara cagant-me amb el moro de les bolilles, el dels peus descalços pq s'ha quedat la olor allà i el gilipolles...

The Wonder of Supermoves

martes, 17 de abril de 2007

T.A.M

Avui tinc ganes de destruir i eliminar. Moltes, moltes, moltes. D'arrancar caps, trencar cames, destrossar ossos.
Posar caps dins de forns i amb la porteta pam! amun, pam! avall, pam! amunt i el forn dalt i baix a 300º i amb ventilador per a que tot s'escalfi molt i bé, després a gratinar, amb el cap dins esclar.
Després refredar-lo a la tassa del wc, amb caca a dins i estirar la cadena per a que coli tot. Estirar el cap i remullar-lo una mica més: pam! amunt, pam! avall, pam! a munt.

I para pq sinó faré molt mal... xD

Spitfire

domingo, 15 de abril de 2007

Ciberquedada blocaire!


Estimats i estimades blocaires!

Avui, quan estava pel tren he pensat en una idea que podria sortir bé si vosaltres hem doneu un cop de mà.
Es tracta d'una ciberquedada. Una quedada per internet per a la gent que no vol donar-se a conèixer, o no pot esplaçar-se, o simplement perquè és més comode parlar amb la gent des de casa.

Havia pensat de fer-ho al Cafè Clàssic del xat vilaweb, ja que no hi ha mai molta gent i seria una quedada més tímida, amb només blocaires. Podiem quedar tots un dia i una hora determinats per conectarnos i parlar i, si la cosa anés bé, poder crear un canal només per blocaires. Que trobeu? Podiem fer-ho el dimecres a la nit? A partir de les 11?

Algú s'apunta? ;P


*feu spam per a que arribi a la major part de la blocosfera!

Gràcies per la imatge Fraggle!

Ojala no te hubiera conocido nunca

miércoles, 11 de abril de 2007

Anècdota d'un gilipolles

Seguint la tònica del post de la gemmi, donaré un altre exemple de el veritable significat de gilipolles xD
Nom del gilipolles: Naki Navalla
Edad mental del gilipolles: entre 6 i 10 anys aproximadamen
Edad real del gilipolles: tiran a uns 27

Resulta que el Naki Navalla ploraner on els hi hagin, peliculero dels més grans i xulo de primera, es va dedicar a foter-se cego per evadir-se dels problemes (gran GRAN solució! si senyor!), i és va evadir tan tan que el sr. Navalla va potar a l'ascensor de ca la servidora sense enterar-se (oooh! això li passa a qualsevol, pota als ascensors... no es recorda mai del que fa... es rasca els ous... tots ho fem...)
Doncs clar, com ell estava tan xungu i no es recordava de res... Només tot el veinat, ja que els cops que va pegar i els crits... només els va sentir ell xD, encara que ell al·lega que si hagues pegat cops al ascensor l'hagués trencat, aixi que no els va pegar que ell es muscul-muscul-man!

Bé, dons això, que la senyoreta yrun va carregar amb totes les queixes del veinat mentre el naki s'amagava darrera la porta, literalment s'ha entendre... Ell només em va demana un perdó i vaig deixar a elecció d'ell i el seu càrrec de consciencia que donés la cara. I la cara no la va donar a ningú, perquè si me l'arriba a donar a mi li trenco xD

Total que després de 15 dies el naki s'ha tornat a presenta a casa, i jo l'he saludat amb un hola (normal després del meu cabreig) i ell m'ha soltat un "estúpida saluda'm bé" (amb accent killo es clar xD) i jo li he contestat un "estúpid maleducat hola" i, a parti d'aquí han sobrat les paraules... Imagineus un tiu que parla pels colzes ploron, peliculero i xulo a matar... callat. Aquí falla algo, no?

GILIPOLLES!

martes, 10 de abril de 2007

Nit de bruixes

Diumenge a la nit tots, a la mateixa hora, com totes les nits de festa, al mateix lloc i les mateixes cares, pels mateixos camins, no sabiem que fariem de caça-fantesmes.
Tot just començar la nit fantasmes innecessaris i bavetes (s'entén no? la mascota dels caça-fantasmes xD) se'ns van aparèixer i va ser un avís de tot el que vindria... innocents de nosaltres no ho vam saber pillar que aquella nit teniem una funció per no arribar al límit de l'autisme... i era fer de caça-fantasmes en una nit de bruixes com aquella.
Se'ns van apareixer els innecesaris i només se'ns va acudir perseguir-los per confirmar el principi de la nostra nit de terror, però vam veure que va ser fruit de la imaginació tot allò i que de fantasmes encara no n'hi havien...
Al aparcar el cotxe ens vam trobar un gos desanparat que es volia suïcidar i tirar-se de la teulada, jo el volia ajuda dient-li que la vida no valia la pena i era una merda i... només vaig aconseguir que fes un pas en falç, aixi que vam deixar-lo perquè és matés sol i vam seguir la ronda.
Va ser llavors quan bavetes ens va atacar. Si hagués pogut, ens hagués matat, però només va aconseguir un atac de riure que va durar gran part de la nit... Dsprés bavetes es va convertir en un bavetes satànic irreconeixible que ens va fer cagar de por a tots, aixi que el vam agafar, li vam fer fotos per penjar-ho a algun lloc xungo d'internet i el vam amaga dins d'un cubata...
Tornem al lloc del gos, jo mirava la teulada i de cop... se m'acosta! Ja sabia tirat! I estava totalment intacte i tots amb un yuyu al cos que no ens l'aguantavem.
Quan de sobte ens trobem un home molt sospitós vestit de negre amb somriure malèfic i una motxilla a l'esquena mirant-nos, però vam entrar al cotxe i vam nar a l'altra punta de Tortosa, on allí, just abans d'aparcar el cotxe ens el vam torna a trobar. Com ho hauria fet? És tot un misteri... COm podia haver anat tan ràpid akell home sóspitos?! I encara ens somreia malèficament!

I nosaltres seguiem pensant que era bavetes... O que almenys, bavetes, feia més por xD

Grafitti

jueves, 5 de abril de 2007

La laureta diu...

... a mi ja no em sorprent res!

I realment té raó.

*dosis de pastilla màgica (altrament dit com ibuprofeno xD) per aguantar... roba, venes, queixes, mals, peses i pesats!

** un altre dia parlaré de la pastilla màgica (que serveix per tot) però avui no en tinc ganes!

Paranoid Android