Descobrint a Benjamin Buttom

O en el meu cas Max Tivoli.

I si, jo el coneixia. No en persona, es clar, però fa 4 anys que el vaig buscar desesperadament. Al final, com per casualitat, el vaig trobar un dia, al fnac. Quan ja ningú el recordava, perquè com tots sabeu (els qui heu vist la peli) és un petit rodamon de mil identitats.

Jo, com moltes altres dones al llarg de la seva misteriosa vida, em vaig enamorar d'ell, i no per la seva petita diferència, ni per la seva bona planta, sinó per les seves paraules "cada un de nosaltres som l'amor de la vida d'un altra persona" escrivia al seu petit i timid diari. Si, a mi me'l va deixar llegir. Llàstima que a la pel·licula no inclueixin aquesta gran frase.

I quan ja el tenia oblidat, aquell amic meu i el seu diari, un dia em van xiuxiuejar que tornaria. I el vaig tornar a reempendre amb tantes ganes. Però es va avançar i no el vaig poder acabar.

Igualment l'he anat a veure. Recordant tota la seva (i la meva) petita però gran història.

Retallets de coses!

I dic retallets per la meva llista taaaaaaaan llarga e interminable coses que sempre sempre em deixo o a mitjes o per fer.

Que si els 43 llibres que tinc per llegir i només en tinc 3 de començats (per què els començo tots alhora?!), que si em vull posar al dia amb les meves classes i m'he de mirar més com fer les activitats, que si que ara que tinc la guitarra no l'he tret de la funda (aix...), que em vull escoltar un parell o tres de disc que tinc baixats per poder fer un super-cd (però res...), que ara m'he comprat un llibre de cuina i no tinc temps per fer el menú de diumenge que vaig idear aquell dia, que no tinc temps d'anar al inem, no, no tinc temps d'ordenar-me els llibres (si només en tingués un parell...). I no tinc temps de mirar-me aquelles dos pelis que m'acabo de baixar, ni les sèries que tinc aquí a sobre la taula per qualsevol moment lliure, ni de cosir-me els botons de la camisa, ni despintar-me les ungles... Res de res!

I llavors és quan arriba la tarda i nose què fer, ni on anar, i sempre em surten imprevistos d'anar a buscar això i allò que necessito ja! I que no sé com m'ho faig per ocupar-me tots els dies en què "no tinc res" però que sempre tinc coses i em deixo aparcats tots aquests retallets que es van amontonant a la meva habitació que ja sembla una lleonera i quan és de nit i em recordo de tot, m'he tornat a enganxar al mal vici d'escriure al bloc!

ALTS-baixos...

... d'una tarda plujosa.

Forçar-se a quedar amb la teva "vàlvula d'escape" sabent que tens moltes ganes de veure-la però que la monotonia i la caixeta et mata. Ja no saps que dir per molt temps que no t'hagis vist, sempre es mentida, però sempre penses el mateix.... La mandra de les tardes plujoses.

Fer-se confessions. Si. Sempre. Que si et tornes "arisca" que si-ara-surto-o-ara-m'amago-dins-la-capseta-perquè-no-em-decideixo. Qüestions "insuportables". Enigmes vitals. Tot es redueix a tonteries varies que un cop dites et fan vergonya i tot del terribles que se't feien d'aguantar.

Cerveses amb regust de records d'anècdotes passades i sentiments compartits extrapolant situacions. Tot s'empassa amb un glop de cervesa. Uff! Ara ve el baixón... Glup! Ara toca riure!

I després del moment seriós i d'explaiar-te amb les teves tonteries toca sentir l'aire fresc de poble i les gotes de pluja fredisisisisimes. Per fi ens hem alliberat!

Ara toca arrancar el cotxe i fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu! Festa!




Un altre dia per nosaltres, trobant a faltar tots els altres dies.