La samarreta lila

Que com si fós un pecat es va quedar oblidada al mig del tercer calaix

Que mala memoria, que mala memoria..

I al trobar-la, com si fos un delinqüent la vaig rentar, tot i estant neta, per poder esborrar totes les probes del crim, que, de quan en quan l'astuta consciència recorda només un moment, la mil·lèsima de segon que encara no ha oblidat, que és només una mil·lèsima.

I ara, sols i culpables, compartim cotxes amb el primer que pasa i abracem culleres de fusta per veure si alguna ens encaixa...

Confonent els instints

No sabia com sortir-se'n del seu propi mal.

El problema mai desapareix, no facis veure que no està.

I al final, se'l va menjar amb patates però no el va poder digerir.


Al vomitar-lo i veure el seu cos semidescomposat es va posar a plorar i, en realitat eren llàgrimes d'odi, per no saber-lo perdonar.