Aborrida

Estic aborrida. Però no aborrida de què no sé que fer, que sempre tinc un mun de coses com mirar blocs, llegir més de 50 llibres que m'he anat comprant i es van acumulant, veure pel·lícules interessants que es deixen i mai es miren, acabar-me de passar molts jocs de la play, passar-me tota la música de l'ordenador en cds i classificar-me-la i, sobretot, muntar el regal secret del Davidet :P

Però no parlo d'aquest aborriment. Parlo de la monotonía del poble. D'un poble com és Tortosa. I ho he comprés ara. És curiós, però és cert.
Amb un cap de setmana no pots apreciar com, ara que vius a una ciutat, com se t'ha quedat de petit el poble. Perquè en cap de setmana no tinc temps de res. Només de fer sempre el mateix: sortir amb els amics i anar als llocs on sabem que els podem trobar a tots. I això per a un finde doncs genial. A mi m'encanta!!
Veure a tota la gent coneguda, parla, discutir, saludar... M'ho passo bomba!

Però amb una setmana... Puagh! He vist tot l'encant xD

De cop, veig el mort i apagat que esta el poble, no té absolutament res. Res. I sempre el mateix. dia rere dia cansa. JO que pensava que Tortosa tenia el seu petit encant (que el té sempre que no estiguis mes de 5 dies xD) i sabies on estava cada cosa per poder sobreviure i anar veient tots els seus habitants, de cop i volta ja no li trobo res. S'ha esfumat tot l'encant. I necessito més acció. Més opcions, molta més ciutat i moltes més hores.

M'encanta Barcelona, m'ha obert la mentalitat de sobte, jo tancada amb el poble com estava i pensant que tornaria a viure aquí, amb la meva gent. DE cop i volta no ho veig gens clar i em venen ganes de quedar-me a Barcelona i descobrir-la tota.

I això em desconcerta per una banda, perquè no em podia imaginar que ho digués mai.

En fi, suposo que "evoluciono"...