domingo, 7 de enero de 2007

Separar-se

Ara ja és diumenge, la qual cosa vol dir que oficialment per a mi que és dia de viatjar. De Tortosa a Barcelona. Com odio els diumenges.
Els viatges en tren aquest dia, l'últim tren per ser exactes, a part d'estar ple com un ou, arriba sempre una hora tard. També odio la renfe xD

Però el que més em fot dels diumenges com avui és que fa molts dies que sóc a casa. I m'he tornat a adaptar al poble. I em costa tan tan tan però tan anar-me'n a Barcelona i adaptar-me de nou. Però tan! No puc perdre el ritme d'anar cap a quí i cap allà, sempre als dos llocs. Sinó se'm fa una muntanya i no és perquè no m'agrada ni una ciutat ni l'altra (ja que tortosa és ciutat, però jo li dic poble perquè s'assembla més, però és la capital del Baix Ebre tu! Au! ja teniu cultureta! xD) sinó perquè el fet de tornar a cambiar el xip a una ciutat tan gran com Barcelona em costa. M'adapto de seguida però les últimes hores de poble em maten. Però, ara encara em maten més. I tot just és pel nom del post. Separar-me. I no, no parlo del poble, ni de la mama, ni de la meva habitació de tota la vida, ni de les vacances, ni de tenir-ho tot fet. Parlo de separar-me del Davidet. I em direu, si es figa toba aquesta tia. Doncs no, no ho sóc ni ho seré mai. Però és que ara estic taaaan tonta. I, a més, em costa de creure. Una tia que va tan de dura com jo amb una "costa a munt" tant tonta com aquesta i, a més, amb lu que li agrada Barna!
No puc fer-hi res, se m'ha desfet el gel que tenia, o la barrera que imposava. M'estic fent "més humana" xD

Però el que venia a dir avui és que passar tantes hores junts i separar-nos per passar-ne tan poques em maten. I és veritat, que quan sé que he de marxar i m'he de despedir em poso especialment tonta i dràmatica (encara que ho dicimulo tot tot) i mireu, que no sé perquè em passa però em fa ràbia perquè a part de ser una xurrada sé que set dies més tard tornaré a ser aquí (buenu, aquest cop quinze perquè hi han exàmens).

Però bé, que no em passa sempre això (que sinó sí que m'ho tindria que fer mirar) sinó quan passo més dies o més hores del que em toquen amb ell. Com ponts, setmanes llargues, fins de setmana intensius (mmm... algun dia ja parlaré d'aquests xD) o vacances; i llavors, és quan odio les despedides perquè em poso tonta tonta i burra burra i carinyosa carinyosa només pel simple fet de separar-se dies, dies i dies... (que no en són tants).

Però buenu, al cap i a la fi, potser és més normal del que hem penso. Perquè és dur també trobar a faltar a algú encara que només suiguin set dies.


9 comentarios:

David dijo...

vaja hores de postejar... i vaja hores de contestar jo tb... bé noia, tots tenim dies tontos, a mes d'aqui res tornes a estar amb el Davidet! i lo maca que és barcelona... aiii ciutat dels meus amors!! la veritat és que no tens motius per queixar-te pro hi tens dret, aixi que queixat el que vulguis, que per algo tens un blog!!

Espero que et sigui lleu el viatge... si odies a la renfe... uneix-te al club! ja en som uns quants... algun dia, pro, també parlare dels senyor de TMB, uns altres bons "amics"

Alepsi dijo...

Primer de tot... "puta renfe". Ja està. Ja m'he desfogat. xDDDD

Nena... és súper normal que et posis tova.... jo recordo quan em separava d'ell després de "setmanes intensives" (xDDD) que fins i tot plorava.... xDDDD

En fi, anem de dures però som unes figa toves, en el fons.. què hi farem, deu anar lligat als cromosomes X.... xDDDDD

MaRiNa dijo...

jo amb la renfe fa temps q no mi relaciono.. pro tentenc.
pel que fa a posarse tonta. as entrat ultimament pel meu blog?? jo si q me posat tonta de debo! clar que tu seran 7 dies... i lo meu es indefinit :S
Bon viatge!

Anónimo dijo...

Weno, és normal, no? Si estàs bé a ningú li fa gràcia... però la vida és així. Ara toca estudiar a Barna city i quan acabis tindràs tot el temps del món per mirar l'Ebre amb el Davidet. I a BCN tampoc s'està tant malament...
Ei, he fet el meme de les 5 confessions i li he passat a l'Adagio... ;)

yrun dijo...

Cla Azriel! Jo sempre wem keixo! Sigui dels putos renfaris o dels TMB, xk tens molta raó! Kuan parlsi dells deixam col·laborar a mi tb xk tinc moooltes coses k dir! Em de fer una associacio! xD

Si, si ALepsi. Anem de dures però som unes figones... Kina rabia! Ho haurem d'arreglar! xD

Marina!! Quina sort k tens de no relacionarti!! Haure de fer com tu (k dificil... xD)!
Si es k som les dos un parell de tontetes... Mu mal! ;P

yrun dijo...

Si Pd40! Ara a studiar! Pfff... I despres a mirar l'Ebre i el k fagi falta! xD
Ara mirare el teu post de les confessions! No m'he l'has pogut passar, eh? :P
Però ja esta bé que li passis al daggio! Jeeje!

Anónimo dijo...

Jejeje, no te l'he pogut passar, però no et preocupis que et tinc present a les meves oracions... ;)
I encara tinc el comodín de la cinquena pregunta, que en el teu sols en vas confessar quatre.

Adagio dijo...

ooohhh que tendreeee! xDD ei ho dic amb tot el bon cor!
això si per un moment creia k parlaves de la daammmm jajaja
petoooooon yru! ja saps que els meus comentaris son amb mol carinyu!

yrun dijo...

Uala Pd40! K makiavelic kets!!

Oh DAggio! EL teu primer comentari al bloc nou! Si si tu cumentes amb carinyu... numes kuan vols! xD
On vas a comparar el Davidet amb la Damm?! xD JA se k els dos comencem amb D de magraDa xD xo no es el mateix coi! xD