Secrets compartits

Ahir el Davidet i jo per fi vam poder anar a veure el meu estimat Gerard Quintana amb dúo amb el Joel Joan. Tanta mania que li vaig agafar per l'afonisme al Joel Joan i s'ho va fer venir prou bé com per oblidar-ho :) :)

Va ser una espècie de teatre, recital de poemes i concert amb una parella que encaixava a la perfecció; la veritat és que va ser estrany però increible. El seu espectacle era molt pròxim, semblava ben bé com si estèssim els 4 (dic els quatre pel davidet i jo, i el quintana i el joel joan) fent un cafè! I la veritat és que ens ho vam passar genial.

L'espectacle va començar a les fosques fent presentació i molta broma, la veritat és que van estar tota l'estona fen conya i enllaçant-les amb els poemes i les cançons. Per enamorar. Uns poemes encantadors. I el Gerard, amb les seves frases culpidores, jo no se com s'ho fa, però tot el que surt de la seva boca és profund! I no va amb conya xD

Potser per això fa tan bona parella amb el Joel Joan, jove, radical, sense pàciencia, espontani... En canvi el Gerard amb mooolta paciència, tranquil, profund... Amb una veu encantadora... Buff! Com m'agrada la seva veu! EL que potser vaig enyorar una mica és que no cantés, el Joel Joan al meu parè va tenir més protagonisme.
Vaig enyorar tan el Sonet a dues ciutats! I la curació natural! (ja us posare els enllaços) Són de les claus de Sal, el meu cd preferit. En canvi, el J.J. va cantar Jo, una altra cançó que esperava amb moltes candeletes!

Em va agradar molt que fessin bromes amb notícies actuals, coses del carrer, injustícies... El que em va xocar és que èrem els més joves de la sala el Davidet i jo... Si val molt la pena coi! Que fèiem entre vells? xD

Em van explicar la decepció del CAS i és que ho van fer expressament per pre-adolescents (paraules textuals del Joel Joan que es va tirar a l'escenari aquell dia i jo em vaig apartar, vaig ser l'única! xD)

Bueno i després d'això... d'un parell d'hores entre rialles, poemes i cançons, van fer una despedida increible! Recitant la Mort d'en Joan Margarit...un dos tres pica paret... i cada cop que deia això marxava algu de l'escenari... Simplement genial!

Ens van despedir amb Camins, gran gran gran cançó de Sopa! Però jo no volia que s'acabés l'espectacle! Tan temps esperant-lo coi! L'únic que em va faltar va ser poder parlar amb ells un segon... i que em firmèssin el disc que em vaig endur, en fi... un altre cop ;P

Caic