De sinergies que passen i el temps no ens espera

I ara parlem com si fossim estranys,
però jo encara tinc l'esperança de que em diguis una paraula amiga.

Es com si jo fos oberta a esperar aquella complicitat
que no arriba.

I ara parlem com si fossim estranys,
però no ho som.

I et miro des de fora, no entenc el que passa.

Esperant espero la paraula amiga,
com si hagues de venir, com si fos propera.


Et veig i espero aquella complicitat en la mirada,
aquells llaços invisibles que ens estiraven
i ara es trenquen.

Parlem (si em dius alguna cosa) i es monotonia,
sonen les paraules mentres em pregunto en quin moment es va perdre l'alegria.

Els riures ja no sonen,
oblidem els somriures,
oblidem la mirada,
degradem les espurnes d'amor prohibides
i ens convertim en nous amors reciclables.

Podria economitzar el temps però penso
en quina capsula d'amor t'has convertit ara,
potser jo era el placebo.

Tot i esperant aquell alé que ara em degrada
en monotonia podrida entre converses buides...

De sinergies que passen i el temps no ens espera.

Instants que paren el temps i el despullen.

Es desglaça el posat.

Es desgela la barrera.

Es fon la façana.

I queda la essència.

Aquella innocent espurna que eleva tot el demés...

sense poder evitar dissimular-la.

La barrera de fum em protegeix.
Es com si fos el foc aquell que espanta.
Fer-me un cigarret ràpid i endur-ma'l a la boca em fa sentir segura.
És el meu aliment, el que em podreix per dins, el que tinc a la boca.

No t'espanta tant d'entrebanc...?

La barrera de fum t'amaga.
Però no et pot cobrir aquella espurna de la mirada.
La que s'intueix, la que es font, la que m'eclipsa.

Dissipar-se com el fum,
que contamina.

Esvanir-se a l'aire,
on s'integra.

I venir una ràfega de vent,
i desaparèixer...

Chop Suey

Em deixes tirada al mig d'un bar ple de fum.

Jo respiro evitant el fantasma dibuixat a contrallum d'un cigarret.

I respiro l'alcohol que al respirar intento que s'imposi l'aire.

Fantasmes de nicotina desdibuixats a l'ambient amb aromes de misteri.

Amb gust de fum resegueixo el cercle infinit de la meva copa:

"Tinc els llavis roig carmí" penso.

La mirada insinuant que m'ha fet aconseguir el rimmel "Volummax" em potència el joc a seguir...


Em deixes tirada al mig d'un bar ple de fum.

Jo respiro evitant el fantasma dibuixat a contrallum d'un cigarret.

El gintonic amargant per la falta de llimona em recorda que has marxat.

No m'importa, seguiré esperant.

Almenys fingiré que espero.

Fent i desfent móns

Fent i desfent móns passes un dia de ser una somiadora de truites a una astronauta del cinturó de saturn. O era jupiter?

I de cop et despistes i passes d'un planeta a un altre, perquè sí, era saturn.

I saltes,

i de cop te'n vas a les estrelles: el cinturó era d'orió.


I llavors, de sobte te'n recordes de tots aquells viatges nocturns amb cotxe, on l'únic que identifiques és aquest cinturó, de banda a banda de cel.


I el temps passa i descubrim l'univers.

Tu

I m'he enamorat d'un ull, mig nas i la comisura dels teus llavis.

Que m'encanta donar-te un petó a la comisura, (tan com m'agrada aquesta paraula),
tan sonora i delicada.
El contacte dels meus llavis en aquest puntet tan dolç i petit. Inesperat.

I congelar aquest moment; de quan em mires.
I despendre aquests sentiments, de la mirada.
Tan intensos.

I sentir el mateix que el primer dia. Com congelada.

Ressona al ànima aquest sentit, com si fós buida.
Un vibreig.
Un eco.
Que se'm queda clavat com a l'espatlla.


I guardar unes frases per jugar al despiste...

Cambiar el temps a anys llum

Fugir.
Fugir amb cotxe, amb tren, amb metro i tram.
Anar a casa, al bar, a la biblioteca o a la Xina.

Agafar un coet i marxar a la Lluna.

O un transbordador
i cambiar el temps a anys llum...

Noia llegint una carta davant la finestra

Un any més tard la trobo aquí,
i m'encen a les mans per por d'obrir-la.

Ja sé el que hi posa, ja sé el que significa;
tot i així em fa por recordar el què un grapat de paraules signifiquen.

Encara que sigui una història, irreal fins hi tot potser.
I em cremen les mans per por d'obrir-la.

D'ençà que vas marxar, el meu record és només la lletra.

Llegint una de quatre paraules que espero que em portin la inspiració, intento obrir el cor per ensumar aquell amor que transpiren, m'endinso a les paraules entrellaçades que esperen pitjar un botó per rellegir-les totes elles enamorades, però avui de mi només en surt ràbia.

Intento respirar.

Acompasso el cor amb la respiració.

I m'encanta pensar que ho puc arribar a aconseguir.

De fet, crec que ho aconsegueixo
i em quedo satisfeta.


Són aquells únics moments en els que aconsegueixo centrar-me de debó alineant el cos i la ment. Sempre he pensat que la ment em va molt més ràpid. I el cor no sé mai ben bé per on em va!

Polos Opuestos

o simplemente no te interesa,

o simplemente no te compensa...

quan penso en tu em fa mal de panxa

Anècdotes d'històries llargues e incompletes
i enrrebessades i deslligades,
d'èbries i alcoholitzades,
nostàlgiques i tristes,
històries importants i petites,
secretes i eternes.
D'històries mortes,
d'històries vives,
d'inventades i fictícies.

Sempre ens quedarà el record.

La samarreta lila

Que com si fós un pecat es va quedar oblidada al mig del tercer calaix

Que mala memoria, que mala memoria..

I al trobar-la, com si fos un delinqüent la vaig rentar, tot i estant neta, per poder esborrar totes les probes del crim, que, de quan en quan l'astuta consciència recorda només un moment, la mil·lèsima de segon que encara no ha oblidat, que és només una mil·lèsima.

I ara, sols i culpables, compartim cotxes amb el primer que pasa i abracem culleres de fusta per veure si alguna ens encaixa...

Confonent els instints

No sabia com sortir-se'n del seu propi mal.

El problema mai desapareix, no facis veure que no està.

I al final, se'l va menjar amb patates però no el va poder digerir.


Al vomitar-lo i veure el seu cos semidescomposat es va posar a plorar i, en realitat eren llàgrimes d'odi, per no saber-lo perdonar.

Terapia de Shock

Terapia de shock a les paraules sense sentit que et sobresalten el cor,
electrons a les ulleres de pasta desenfadades.

Amnesia a certes ocasions enigmàtiques,
enigmes sobre certes ocasions catastròfiques.

Catàstrofes sobre coses indiferents:
indiferència; de paraules.
indiferència; de les persones.
indiferència; pels llocs.
indiferència; per les amigues.


Ves quines coses!

Apocalypse Now

De vegades tinc un sobresalt esperant l'apocalipsi,

però, de vegades ja em passa.

Flashbacks de temps em recorren les pestanyes,

tremolors a les mans mentre em cau la cervesa

i mentrestant,

l'univers ronca.

Poema nº 3

Avui m'he esquerdat mirant al cel,
hi ha dies que escupiria a la cara de la reina i als estels en general.

Somiar amb escales per què?

Si es que al final,
tot té un sentit a la última línia.

Adéu

El dia U era ú amb majúscules. El dia perfecte per explicar el transcurs de tot un any, amb les seves coses bones, les no tan bones i els fruits de tot un temps estancat.

El dia U era ú amb majúscules. I el dia es va trencar i ja no tenia sentit el transcurs, les coses bones i les no tan bones i dels fruits madurs que cauen amb el temps.

El dia U, amb ú amb majúscules, me'n vaig recordar de tot el que sempre he pensat que no li vaig dir perquè era proper però era distant i mai mostrava l'afecte físic. I jo ho pensava, no cregueu, però com se li mostra l'afecte físic a una persona que no en té, amb una altra que tampoc? És com un trencaclosques...

Un dia U, no molt llunyà, vaig rebre una carícia d'ell, i jo pensant, "ostres! que bé! al final l'he rebut!".

I la carícia fou un adéu que jo no entenia.

Re-versionant

Em deixes tirada al mig d'un bar ple de fum.

Jo respiro evitant el fantasma dibuixat a contrallum d'un cigarret.

I respiro l'alcohol que al respirar intento que s'imposi l'aire.

Fa poc em va dir el senyor X, "em mira el correu, perquè encara m'estima".

I en són tantes les persones que encara estimem!