Recordo que diumenge vaig recollir la meva primera fulleta de tardor, com faig tots els anys en llocs diferents i en situacions diverses. I tal com va caure sabia que era la meva fulleta d'aquesta tardor diferent a totes les altres tardors del món.

Vaig estar jugant una estona amb la meva fulleta rinxolada i especial que va caure rodolant al terra. I despres de jugar-hi una estona i sentir el seu tacte sec típic d'una fulleta de tardor vaig decidir guardar-la però amb molt de compte de que no es trenques... No podia trencar-se una de les meves fulletes de tardor!

Pero es va acabar trencant i amb tot això es va acabar esquerdant el meu món que ja estava avisat de trencar-se uns quans cops en poc temps. I jo sabia que si es trencava la fulleta és que res bo podia passar.

I aquí estic jo amb la fulleta trencada, que ja està esquerdada del tot. Apunt de llençar-la amb lu significativa que va ser. Però esta destruïda i jo estic cansada de la fulleta esguerrada.

El dia que tingui valor aniré a buscar-ne una altra. Si senyora!