Si, avui he somiat amb una petita serp, petitona petitona i primeta, amb dos caps, i no un al costat de l'altre, no no! Seria com un cap-i-cap (com cap-i-cua) però tenia un cap més gros i l'altre era petit (del tamany de la serp).
Jo agafava la serp, d'un pot on estava presa i pensava "per què l'agafo si em picarà?" però em deien "no no agafa-la que no passa res!" i jo l'agafo i, efectivament, la serp em pica. Em mossega el coll com un vampir amb el seu cap més gros i no em solta. I al final, no-se-ben-bé-per-què, embolicant-i-desembolicant la serp perquè em soltés, el cap-petit ataca al cap-gran on el que seria el seu coll i entre els dos (o "els tres" com ho volgueu dir) ens fem un nus, que jo amb un gavinet acabo tallant el cap gros de la serp i és llavors quan per fi em solta.
Feia molt que no somiava amb serps. I això m'ha fet despertar la meva curiositat onírica que-a-cops-surt-i-a-cops-s'amaga (igual que el vici d'escriure amb guionets) i ara m'estic llegint la meva petita enciclopedia de somnis, que nose perquè, tinc la sensació que em servirà de molta ajuda.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Hola Yrun! Em dic iruNa, és la primera vegada que entro al teu blog. Tafanejant per casa el veí de dalt he trobat el teu enllaç i m'ha fet gràcia la similitud dels nostres noms. També m'ha cridat l'atenció que et digués l'Amelie reencarnada perquè saps? és una de les meves pelis preferides. Fa poquets dies vaig estar a París de vacances i vaig anar a Montmartre... i vaig trobar el bar a on es va filmar la pel·lícula! Si ets una fan com jo d'Amelie, he suposat que et faria gràcia veure'n una foto... jeje... La vaig penjar en el post que vaig publicar en tornar del viatge, et deixo l'enllaç per si hi vols passar a fer un cop d'ull: http://batecsdeltemps.blogspot.com/2008/12/pars.html
Ah! i al final del meu blog hi ha un vídeo de la peli, un trosset que sempre l'he trobat molt tendre... jeje
I respecte el somni de la serp... quina angúnia noia! buf... jo no he somiat mai amb serps em sembla. El millor d'això és despertar i comprovar que no ha sigut real.
Una abraçada i perdona per aquest comentari tant llarg!
Publicar un comentario