Feia temps que no tocava el meu diccionari català-castellà (sí, tenia els meus dubtes sobre l'atzar, efectivament s'escrivia així). Vosaltres no sé si ho sabeu però jo sóc una gran amant dels diccionaris, sembla mentida no?
De totes formes el que més "rancúnia" em fa és aquest mateix de català-castellà que és marró-blanquinós del pas del temps i que segurament té més anys que jo.
En canvi, el meu diccionari per excel·lència és el de sinònims i antònims!! Oh oh oh! M'encanta extendre el meu vocabulari i trobar aquella paraula adequada que sempre tinc a la punteta de la llengua però no em surt! I és que el tinc forradet i tot! Jajaja!
Seguim amb les idees... m'encanta ser profe! No m'ho pensava, no m'ho esperava, tot al contrari jo era aquella persona a qui no li agradaven els nens (bé, tampoc m'agraden ara, no cal passar-se...) però he trobat una de les meves vocacions (perquè no crec que sigui aquesta...). Les meves primeres classes van anar de maravella, jo pensava que seria una lluita constant amb els nenes de 15 anys però vaig saber sortir-me'n bé i van sortir les classes més o menys rodades, la qual cosa em va emocionar molt. I més explicant el que a mi més m'agrada.
A partir d'aquí m'he adonat que sóc una tastaolletes en el que el treball es refereix. I és que m'encanta probar de tot i treballar de tot. L'experiència és un grau diuen!
I tot això són petites coses que he anat descobrint poc a poc en aquest "petit temps de reflexió" que ha servit per coneixem una miqueta millor i sorpendrem una miqueta més sobre mi mateixa amb els meus límits i les meves metes. I com sempre, reafirmar-me :)
Últimament no era jo, era una capseta de Núria, però poc a poc es torna a obrir. Crec que si!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario