Dels secrets millor guardats del món, aquest era el que menys. Encara que ells creien que era exclusiu, de l'un per l'altre.
Sabien escriure. Tenien paraules. Tenien mirades: tenien la vida. I pensareu que era una bogeria guardar com un secret la vida però quans envejosos haguèssin matat tenint al seu domini paraules perdudes o mirades mortes, per qualsevol alè.
Quina ximpleria seria guardar una rialla espontànea si després no la recordèssin amb un somriure?
Sabien escriure. Tenien paraules. Tenien mirades: tenien la vida. I pensareu que era una bogeria guardar com un secret la vida però quans envejosos haguèssin matat tenint al seu domini paraules perdudes o mirades mortes, per qualsevol alè.
Quina ximpleria seria guardar una rialla espontànea si després no la recordèssin amb un somriure?
No hay comentarios:
Publicar un comentario