No sabia com sortir-se'n del seu propi mal.
El problema mai desapareix, no facis veure que no està.
I al final, se'l va menjar amb patates però no el va poder digerir.
Al vomitar-lo i veure el seu cos semidescomposat es va posar a plorar i, en realitat eren llàgrimes d'odi, per no saber-lo perdonar.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_ur-Qd-LuJgmnjhFHAVue_OvnuX6f2ugw8gKmJQOeRUKZ-2_J-iQyWLM77WJGCymkbNA03YnIkLiArtHYfOJ8Bn-096gjtkskD_NmNrgNs=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
2 comentarios:
Hola, no havia vist el teu relat. Quina sorpresa llegir-te de nou :)
Una abraçada :**
Que crack estas feta, són relats molt originals i en sentiment.
Proposo que faigues una publicació de microrelats.
Necessites una representant dismeu!
Publicar un comentario