Llegint una de quatre paraules que espero que em portin la inspiració, intento obrir el cor per ensumar aquell amor que transpiren, m'endinso a les paraules entrellaçades que esperen pitjar un botó per rellegir-les totes elles enamorades, però avui de mi només en surt ràbia.

Intento respirar.

Acompasso el cor amb la respiració.

I m'encanta pensar que ho puc arribar a aconseguir.

De fet, crec que ho aconsegueixo
i em quedo satisfeta.


Són aquells únics moments en els que aconsegueixo centrar-me de debó alineant el cos i la ment. Sempre he pensat que la ment em va molt més ràpid. I el cor no sé mai ben bé per on em va!