Ashes

Era una noia de cabells llargs. Descuidada, trista, preocupada... Tot se li reflexava al rostre... Era la noia dels boscos.
Ningú sabia res de la seva història... la gent se la mirava de reüll i s'apartava. El desconegut els hi feia por. I ella era la noia desconeguda.

Vivia al bosc i feia la seva... mai parlava amb ningú, mai mirava a cap rostre... només agafava el que necessitava del poblat i marxava... La noia dels boscos sempre feia el mateix.

Els nens preguntàven; els pares callàven. Al poblat no es podia parlar de la seva expressió...

"sembla trista papa! Per què no puc anar a jugar amb ella?"
"No parla amb ningú fill meu, no t'hi acostis, no sabiem qui és ni que vol.."

Però tothom ho sabia i callava... No era el desconegut el que els hi feia por, sinó el seu sentiment de tristesa cap al poble i el seu desig de llibertat.

"Per què fa tanta por la llibertat?!" - és preguntava la noia - "per què fa tanta por?!" - i s'estirava els cabells...

Ningú s'havia acabat de compendre...