martes, 19 de octubre de 2010
Noia llegint una carta davant la finestra
Un any més tard la trobo aquí,
i m'encen a les mans per por d'obrir-la.
Ja sé el que hi posa, ja sé el que significa;
tot i així em fa por recordar el què un grapat de paraules signifiquen.
Encara que sigui una història, irreal fins hi tot potser.
I em cremen les mans per por d'obrir-la.
D'ençà que vas marxar, el meu record és només la lletra.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
9 comentarios:
Agafes la melangia que traspua de la noia -reflectida o de perfil, tant és- i l'aboques en les teves paraules. Bell, concís, d.
Bon relat, aquest carta que et recorda els qui ja no hi són.
molt bon relat, yrun.
molt bon relat
Ooh, molt bé, Yrun, quin sentiment!!
Una abraçada ben forta :)**
Molt bo...concentres en poques paraules un sentiment profund!
M'ha agradat molt Yrun!
A aquesta pobra noia el paperet aquest li ha portat molts disgustos. No m'estranya que ja no el vulgui ni llegir.
Mol bo, m'ha agradat.
Les tartes sont tout simplement magnifiques, je voudrais pouvoir saisir les choses de mon écran et s'enfuir avec eux comme Lulu fait! Les bits vert sur ??les tartes, c'est que le zeste de lime? ou est-ce un mélange pistashio ...
images sont étonnantes, comme toujours
Publicar un comentario