
Avui vaig a veure cadàvers despellejats amb la petarda. I m'encanta!









Esperava, esperava, esperava i esperava. Esperava l'hora que vingués d'una vegada per totes a veure'm. Pensava que no vindria, però m'ho va prometre. Des del primer dia que li vaig plantejar. Jo pensava que no ho faria, però tal i com avançaven les coses em demostrava que sí, que hi seria allà. No m'ho acabava de creure. No podia dormir esperant. No podia esperar, esperant. Quins minuts més llargs. Quines hores... Que nerviosa.
